Per a la seva darrera pel·lícula, Hitchcock va fitxar Ernest Lehman, el guionista de "Con la muerte en los talones", i li va sortir un thriller enginyós, de factura sorprenentment modesta però simpàtic, amb cert aire de comèdia, potenciat per les actuacions de les dues parelles antagonistes, la vident nimfòmana (Barbara Harris), el taxista aprenent de detectiu (Bruce Dern), i els segrestadors sense escrúpols (William Devane i Karen Black). Les escenes entre els primers semblen sorgir d'una
sitcom, i les dels segons, que semblen més sofisticats però només ho semblen, voregen la paròdia.
"La trama" (1976) conté una escena vista mil vegades (també a "Con la muerte en los talones" i "Atrapa a un ladrón") en què un cotxe sense frens prova de no estimbar-se en una carretera de muntanya, un llibret tan hàbil com irrellevant, dues rosses pel preu d'una, i un final brillant com la joia oculta en un llum de sostre, rubricat per la mirada múrria a l'espectador, amb aclucada d'ull inclosa, de la protagonista. Ens diu adéu i Hitchcock també.
5 comentaris:
Segons tinc entès, aquesta picada d'ull la volia fer el mateix Hitch, en un dels seus habituals cameos, però finalment es va decantar perquè ho fes l'actriu.
Una abraçada.
Una pequeña joya.
Juan: Observo que acluca l'ull al cartell, des de la bola de vidre que la protagonista fa servir a la pel·lícula per als seus números de vident. En qualsevol cas, hi ha un cameo del director: el seu perfil vist a través del vidre d'una porta quan el detectiu (Bruce Dern) va al registre de la propietat.
Trecce: Una joya con joya incluída.
Una abraçada.
Rompiendo con la gravedad que marcara sus películas precedentes, Hitchcock recobró a Ernest Lehman, su guionista de CON LA MUERTE EN LOS TALONES, y transformó la novela del británico Victor Canning en una irónica comedia de suspense que contaba dos historias primero paralelas, finalmente convergentes. La fluidez y ligereza de la narración y la deliciosa composición de Barbara Harris, deparan algunos momentos felices, pero el film en su conjunto (con algunos autoplagios) no logró alcanzar la genial e inventiva redondez de obras anteriores. Como todos sabemos, esta sería su última realización.
No puedo estar más de acuerdo.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada