Les escenes de "The Brutalist" a les pedreres de Carrara o la difícil relació entre un artista i el seu mecenes, ens porten a la memòria "El tormento y el éxtasis", film dirigit per Carol Reed el 1965. L'artista -ara sí, real- era el gran Miquel Àngel Buonarroti, un escultor genial a qui el Papa Juli II va encarregar no una estàtua sinó la pintura d'uns frescos al sostre de la Capella Sixtina. El florentí, després dels dubtes inicials, va emprendre l'encàrrec amb notable devoció i esforç, aconseguint el resultat que tots coneixem, després d'anys de treball en condicions duríssimes i posant a prova la paciència d'un Papa més aficionat a fer guerres que a dir missa, irascible, però, tanmateix, conscient del talent enorme del seu protegit.
Carol Reed aporta els enquadraments picats i contrapicats pertinents en un film sobre algú que treballa a molts metres d'alçada, potser aprofitant l'experiència de "Trapecio" (1956). No va gaire més enllà l'espectacularitat d'un film que pretén ser, sobretot, didàctic (comença com un documental sobre l'obra de l'artista), tot i que falseja alguns aspectes de la vida de Miquel Àngel: hi ha una dona que l'estima, però ell està casat amb el seu ofici; això, segons un llibret que omet qualsevol referència a l'homosexualitat de l'artista.
A canvi, conté diàlegs plens d'enginy servits per dos intèrprets entregats: el gran Rex Harrison fent de Juli II i un Charlton Heston apol·lini en el paper de Miquel Àngel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada