LA VIDA ES MAGNÍFICA

Fa poc parlàvem de pel·lícules franceses de misteri. En el cas de "La vida es magnífica" (1964), el misteri és la seva existència. Vull dir que m'agradaria saber perquè dos actors de cert prestigi (Maurice Ronet, qui també dirigeix, era el protagonista d'"Ascensor para el cadalso", "A pleno sol" o "El fuego fatuo"; Anna Karina ja havia treballat amb Godard a "Une femme est une femme" o "Vivre sa vie") es van embarcar en aquest dubtós projecte, una comèdia amb elements de thriller i moments musicals filmada a Barcelona amb el guió més inconsistent i poca-solta de la història del cinema sobre un venedor de gelats del Tibidabo (com anuncia el títol francès, "Le voleur du Tibidabo") que col·labora sense voler en l'atracament d'una joieria; els nens del barri el volen ajudar, el persegueix la policia, uns gàngsters el volen matar no sabem ben bé per què i uns amics una mica estranys l'obliguen a anar de festa de nit i de dia, tot i que ell sembla preferir la companyia d'una corista del Molino (Karina) que també va a missa d'onze amb els seus pares, diplomàtics danesos.

Ronet es limita a mostrar les dents blanquíssimes i Karina tres quarts del mateix; els secundaris (entre els quals descobrirem a Luis Ciges o Víctor Israel) competeixen pel premi a la pitjor actuació, tot i que cal dir en la seva defensa que no tenen on agafar-se, ja que les rèpliques, algunes pretesament còmiques, no tenen gaire sentit i el film no té més interès que el de veure una colla de pallassos i eixelebrats corrent amunt i avall per una Barcelona que, a més, és de mentida perquè van filmar quasi sempre al Poble Espanyol. Per arrodonir l'estafa, en la versió espanyola no podem escoltar la veu d'Anna Karina en la cançó que obre i tanca el film, doblada per Amparo Soler Leal (qui tornaria a treballar amb Maurice Ronet a "Amador", de Francisco Regueiro).