JE VOUS SALUE, MARIE

A "Je vous salue, Marie" (1985), Godard parteix d'alguns motius bíblics (de la Mare de Déu a la poma d'Eva) per parlar de la puresa i de l'origen de la vida, combinant molts plans del sol fotografiat en tota la seva esplendor i les històries paral·leles d'una alumna embolicada amb el seu professor -un home casat-, qui sosté que l'origen de la vida a la Terra es deu als extraterrestres, i del misteriós embaràs de la Maria, una jugadora de bàsquet verge, tan fotogènica com llargueruda; el seu xicot Josep, de professió taxista, intenta ser comprensiu, tot i que de tant en tant perd els papers. Si hagués anat a catequesi de petit, comprendria que la intervenció d'un foraster anomenat Gabriel, el part vora una granja on hi ha una mula i un ruc, o el costum del nen de batejar els seus amics amb els noms de Pere o de Jaume, remetrien a un cas similar.

El film de Godard és prou bell, tot i que un pèl reiteratiu en les escenes en què Maria s'interroga sobre la relació entre cos i ànima mentre contemplem la seva nuesa des d'un angle que recorda el quadre de Courbet "L'origen del món". I, com l'obra del pintor, la pel·lícula va ser un gran escàndol, amb els catòlics d'arreu molt indignats, com sempre sense haver-se molestat en veure el film objecte de la seva ira, al qual acabarien fent publicitat gratuïta.

Al meu poble, la volíem fer al Cine-club en un dels aniversaris de l'entitat. Va ser l'hivern del 1986 i va caure la nevada del segle que va deixar la ciutat a les fosques; fins i tot hi va haver un ensorrament amb morts. Un ultracatòlic amb ínfules de poeta va fer una columna en vers al diari local acusant-nos del desori; és a dir, afirmant que la projecció prevista d'una pel·lícula blasfema seria l'origen de tantes desgràcies. Paradoxalment, la sessió es va haver de posposar, precisament a causa de la nevada i la falta de llum elèctrica, cosa que el signant de l'article ¿periodístic? va atribuir a la intervenció de la Verge. En fi, que va tornar la llum i vam poder projectar la pel·lícula; el públic es va avorrir com pertocava i no va caler lamentar més morts.

Aquest film es presenta acompanyat d'un curtmetratge de la col·laboradora del director Anne-Marie Miéville, que porta per títol "Le livre de Marie" i explica la història d'una nena que veu com els seus pares es divorcien. Senzill i emotiu, en la seva modèstia acaba resultant més interessant que el llargmetratge de Godard.

La fotogènia de Maria i el referent pictòric: