"Doctor Sueño" (Mike Flanagan, 2019) adapta la novel·la homònima de Stephen King, una mena de seqüela d'"El resplandor" que recupera el personatge de Danny Torrance molts anys més tard, encara turmentat perquè veu morts i digne continuador de les farres alcohòliques del seu pare. Però es rehabilitarà i lluitarà contra una tribu de vampirs que s'alimenten de l'alè de nens que resplendeixen.
El clímax a l'Hotel Overlook imposa el final que Kubrick li va negar a King en el seu film del 1980, la qual cosa podria implicar una revenja de l'escriptor; però no ens enganyem: l'única part interessant de "Doctor Sueño" -una pel·lícula excessivament llarga-, és aquesta en la mesura que ret homenatge al "Resplandor" kubrickià, música dels anys vint inclosa.
4 comentaris:
Casualment, estic llegint aquests dies "El resplandor" de Stephen King. D'aquesta seqüela de moment no puc opinar, perquè no l'he vista.
Salutacions.
Jo no he llegit el llibre. Ja em diràs què tal.
Una abraçada,
No m´atrau gaire aquesta seqüela, ja saps que King no estava content amb el film de Kubrick .
La novel.la no està malament, massa llarga com totes les de King però té bons moments.
Salut!
Borgo.
La pel·lícula també és massa llarga. O potser és un problema de ritme.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada