Michael Cimino havia escrit el guió de "Harry el fuerte" (1973), primera de les seqüeles de "Harry el sucio", i Eastwood li va oferir l'oportunitat de dirigir el seu següent llibret.
"Un botín de 500.000 dólares" (1974) no feia presagiar la futura carrera del responsable d'"El cazador" i "La puerta del cielo", tot i que ara podem rastrejar algunes senyes d'identitat. És un film difícil de definir perquè integra diversos gèneres (road movie, buddy movie, atracaments) i el to fluctua entre la comèdia i la tragèdia sense solució de continuïtat. Bàsicament, tracta la relació una mica paterno-filial entre dos personatges desarrelats, Thunderbolt (Eastwood) i Lightfoot (un joveníssim Jeff Bridges), semblant a l'amistat entre els personatges de De Niro i Christopher Walken a "El cazador". A diferència d'altres títols sobre atracaments, i malgrat les nombroses escenes de persecucions automobilístiques, el ritme del film és força pausat, quasi melancòlic, i els paisatges d'una Amèrica primigènia adquireixen una importància notable.
L'altre títol que comentarem és "En la cuerda floja", thriller dirigit per Richard Tuggle el 1984. Clint Eastwood fa el paper d'un policia de Nova Orleans que segueix la pista d'un assassí de prostitutes. La singularitat de la proposta radica en el fet que el policia, divorciat amb dues filles al seu càrrec, és un puter amb gustos no gaire diferents del misteriós assassí, amb qui estableix una identificació força inquietant. Sort que una noia molt comprensiva amb les seves aficions (Genevieve Bujold) el portarà pel bon camí i que les filles, a diferència d'altres divorciats interpretats per l'actor, l'adoren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada