A "Détective", Jean-Luc Godard insisteix en una enèsima desconstrucció del cinema negre. Fica un repartiment coral amb vells coneguts (Nathalie Baye, Claude Brasseur, Jean-Pierre Léaud), velles glòries (Laurent Terzieff, Alain Cuny) i algunes cares noves (Johnny Halliday, Emmanuelle Seigner, Julie Delpy) en un hotel i els fa interactuar a través d'una trama (per dir-ne d'alguna manera) que inclou un triangle amorós, un matrimoni en descomposició, una investigació sobre un crim, deutes amb la màfia, un combat de boxa (que no s'arriba a celebrar) i un final amb trets. Tot i que, com acostuma a passar en les seves pel·lícules, els personatges semblen una mica autistes i dediquen la major part del seu temps -i del nostre- a llegir en veu alta fragments de clàssics literaris que semblen orientar-los quan dubten; fan jocs de paraules i es pregunten coses com per què les pel·lícules pornogràfiques s'identifiquen amb la lletra "x". Amb tot això n'hi ha prou o calia alguna cosa semblant a un guió? No ho sé; la fórmula li va funcionar als anys seixanta i, de fet, Godard continua innovant el seu estil en cada pla, però, el 1985, l'experiment esdevé més nostàlgic que revolucionari.
2 comentaris:
Tret de "A boute de souffle" no m´agrada gaire l´aportació de Godard al cine negre, em quedo amb "Un ascensor para el cadalso".
Impressionant aquesta pel.lícula de "Le voleur del Tibidabo", i amb Víctor Israel! un secundari de tot terreny. "La vida es magnífica" és el títol a España... increible.
Salut!
Borgo.
El problema de Godard amb el cinema negre és que, de vegades, en el procés de deconstrucció es perd l'essència. Tot resulta tan esquemàtic i surrealista que costa mantenir l'interès. De tota manera, "Bande à part" també és un títol prou influent.
Estem d'acord en què "La vida es magnífica" és un títol increible. Que costa de creure, vaja!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada