Tampoc "La cura del bienestar" (2017) és una pel·lícula concisa. Gore Verbinski, en els seus èxits ("Piratas del Caribe") com en els seus fracassos ("El llanero solitario") abusa de l'excés i del metratge.
Però no podem dir que no es tracti d'un film interessant. Fins i tot és fascinant a estones, aquesta actualització del conte gòtic; tot i que l'escenari principal -un balneari misteriós en un castell als Alps Suïssos- no és precisament modern. L'arribada del protagonista cercant-hi un directiu de la seva empresa de Wall Street recorda tant "El corazón de las tinieblas" com "Drácula"; també l'ombra de Frankenstein o del Fantasma de l'Òpera recorre un relat que es mou amb habilitat entre el tòpic i la sorpresa, ple de moments magnífics (la visita al poble, per exemple), i que tampoc no decep en el tram final que potser no és gaire original però resulta adequadament espectacular i també romàntic, amb l'ajuda inestimable d'una Mia Goth -la jove empresonada al castell- que té l'aire desvalgut que convenia al personatge sense que això la faci menys atractiva.
2 comentaris:
Ufff... La recuerdo como una fatigosa y larga experiencia. Pedante, sí, de un tipo que no encuentra su punto justo, porque quizá no sabe que lo perdió hace ya algún tiempo. Se puede ver, pero hay que tener ganas y tiempo.
Un saludo.
Lo cierto es que me daba cierta pereza pero, al final, la pillé un domingo por la tarde sin nada mejor que hacer y me pareció ideal, me mantuvo entretenido y a ratos me gustó mucho.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada