"Los pianos mecánicos", dirigida per Juan Antonio Bardem el 1965, és una pel·lícula fallida que separaria l'etapa més prestigiosa del director d'una segona més aviat lamentable. Tot i això, la van presentar a Cannes i aquest seria el primer dels misteris que envolten aquest film necessàriament enigmàtic que adaptava una novel·la pseudoexistencialista d'Henri-François Rey.
Els plans reiterats de la mànega introduint la gasolina al dipòsit d'un descapotable mentre el seu conductor, ros i amb pinta de guiri, observa atentament el gasoliner jove i morè ens podrien haver alertat sobre la condició d'homosexual del personatge, i això tal vegada hauria il·luminat alguns passatges foscos de la trama posterior. Però l'escena conclou amb una breu discussió quan l'estranger pensa que el volen estafar i, quan s'allunya en direcció a la Costa Brava, un gasoliner més veterà comenta que allà "homes i dones, uns amb els altres...", quin vici! Després, l'estranger (francès interpretat per l'alemany Hardy Krüger) es lliga la Melina Mercouri i -la censura franquista hi devia tenir alguna cosa a veure- ningú no esmenta la seva presumpta homosexualitat, tot i que és cert que ella li pregunta "¿Eres...?" -però no acaba la frase i ell tampoc no respon-, i que apareix un misteriós soci parisenc que exerceix una estranya influència sobre el xicot.
Però ens movem sempre en el terreny de les hipòtesis. Una altra, seria que Vincent és massa pijo per empatitzar amb uns personatges que estan una mica de tornada de tot. Però, sense haver llegit la novel·la, les motivacions resulten indesxifrables només amb el visionament del film d'en Bardem que, entre seqüències muntades matusserament i diàlegs que pretenen ser literaris i esdevenen surrealistes, tan sols aconsegueix suscitar preguntes:
- Per què han batejat Cadaqués amb l'improbable nom de Caldeya?
- Per què van amb jersei en ple estiu?
- Per què s'ha volgut suïcidar la japonesa? I per què tothom sembla tan desgraciat si es passen el dia banyant-se i bevent?
- Per què s'atabala tant en Vincent durant la visita al Barri Xinès de Barcelona?
- De què va exactament la Jenny?
- Els bohemis forasters que envaeixen Caldeya, si són intel·lectuals, perquè diuen i fan tantes bestieses?
- Per què els espanyols que apareixen semblen troglodites?
- Calia que el jove Serge morís tan tràgicament?
- Es van inspirar en el film els productors de "Verano azul"?
- Es van llegir el guió els actors? Què pretenia James Mason a part de passar uns dies de vacances a la Costa Brava?
Si més no, està ben fotografiada.
2 comentaris:
Benvolgut, Ricard: no tinc resposta per la majoria de preguntes que planteges (bé: per la de "Verano azul" sí, però m'estimo més reservar-me-la per a una altra ocasió més adient). En qualsevol cas, queda força clar que no t'ha agradat gaire la pel·lícula.
Salutacions,
Juan
El problema no és només que no m'hagi agradat, sinó que penso que hi havia els fonaments per fer una pel·lícula interessant. Potser la novel·la tampoc no era res de l'altre món i un guió més lliure hauria millorat el resultat.
Reconec que m'intriga la teva possible resposta a la pregunta sobre "Verano azul".
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada