El film que Ridley Scott va realitzar el 2017 sobre el segrest, els anys setanta, d'un nét del multimilionari John Paul Getty (al noi li van tallar una orella perquè l'avi, malgrat ser l'home més ric del món, no volia pagar ni cinc pel rescat) passarà abans a la història per l'acomiadament de Kevin Spacey quan ja havia rodat les seves escenes, a causa d'un escàndol sexual dels que ara estan de moda a Hollywood, i la seva substitució per Christopher Plummer, el qual, de fet, està magnífic en el paper de l'home més garrepa del món, i s'acosta més a l'edat del personatge.
El retrat d'aquest individu, que gastava fortunes en obres d'art i que tenia una cabina telefònica instal·lada a la seva mansió d'Anglaterra perquè les visites que volien trucar per telèfon s'haguessin de rascar la butxaca, resulta prou curiós. Pel que fa a la resta, no té un interès especial; en qualsevol cas, "Todo el dinero del mundo" està filmada amb l'habitual elegància del senyor Scott, qui demostra novament la seva capacitat per retratar el luxe de determinats espais i contraposar-lo a la misèria (en aquest cas, els caus de la Ndragheta calabresa), tot plegat vorejant el tòpic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada