La producció de Netflix "The King" (David Michôd, 2019), no farà oblidar altres versions cinematogràfiques de l'obra de Shakespeare sobre el rei Enric V i la batalla d'Agincourt; versions que van de la de Laurence Olivier al 1944 fins a la de Kenneth Branagh del 1989, passant per les "Campanadas a medianoche" d'Orson Welles (1965). Aquí, el destí de Falstaff és una mica diferent i el text del bard d'Avon pateix un procés de simplificació renyit amb l'ortodòxia del subgènere.
No obstant això, es tracta d'un producte digne i entretingut, ben ambientat i ben fotografiat, i ben interpretat per l'omnipresent Timothée Chalamet, un Henry més introspectiu i menys loquaç que els seus precedents. Inclou un discurs sobre la manipulació del poder que resulta tan vigent ara com ho podia ser el segle XV.
Amb quin ens hem de quedar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada