divendres, 29 de novembre de 2019

GRACIAS A DIOS


El fenomen dels capellans pedòfils i el silenci còmplice de l'Església ja el coneixíem per "Spotlight" (Tom McCarthy, 2105) i pels casos que hem viscut arreu on hi ha capellans catòlics amb nens al seu càrrec.

Ara, de la mà de François Ozon, sabrem del cas del pare Preynat, qui va fer estralls entre els innocents joves scouts de Lyon. Res de nou, doncs; però, a déu gràcies, "Gracias a Dios" (2018) manté l'interès amb una sàvia estructura circular i coral i amb el retrat d'una societat còmplice que tem més l'escàndol que les violacions.

2 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Tot i sentir veneració per alguns títols d'Ozon com ara "8 mujeres", he d'admetre que en aquesta ocasió no em va acabar de fer el pes. Més que res perquè trobo que el seu punt de vista sobre els fets narrats és massa parcial.

Salutacions,
Juan

ricard ha dit...

A mi em va captivar "En la casa" i des de llavors he anat seguint la seva filmografia. En canvi, desconec la seva obra anterior, inclosa "8 mujeres". Pot ser que el perdi un cert afany de transcendència en aquest i altres títols recents però encara no ha deixat d'interessar-me.

Salutacions.