"El séptimo sello" (1957) és, probablement, el film més conegut d'Ingmar Bergman, el títol que li va donar fama internacional, una obra que combina un retrat molt realista de l'Edat Mitjana amb elements fantàstics, entre l'assaig i el film d'aventures i d'horror.
El cavaller Antonius Block (Max von Sydow) i el seu escuder (Gunnar Björnstrand), després de passar deu anys a les Croades, tornen a una Europa assolada per la pesta. En la primera escena, al protagonista se li apareix la Mort, reclamant-lo; ell la desafia a una partida d'escacs i obté una pròrroga, durant la qual expressarà els seus dubtes a causa del silenci de Déu i trobarà una oportunitat de ser útil quan coneix una família de firaires que intenten ser feliços enmig d'un món devastat on regnen la maldat i la violència.
Com veiem, els temes habituals del director en un film que aconsegueix ser profund i alhora senzill i directe, que ens parla de la certesa de la mort però també de la intensitat de la vida.
Magníficament fotografiat per Gunnar Fischer, conté moments icònics de la història del cinema, ja siguin les escenes amb el cavaller i la Mort jugant als escacs, en l'albada i vora el mar, o la dansa de la mort amb els condemnats caminant en la llunyania, sota el crepuscle (Woody Allen, admirador declarat de la pel·lícula, va parodiar l'escena a "La última noche de Boris Grushenko").
2 comentaris:
Un títol ideal per un dia de difunts. Amb una forta influència, per cert, de "La muerte cansada/Las tres luces" (1921) de Fritz Lang.
Bon cap de setmana,
Juan
Ara et decebré perquè no hi havia pensat, en la coincidència amb Tots Sants (ben trobat), i tampoc no he vist el títol de Fritz Lang. Però me l'apunto.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada