Finalment i després dels problemes que ha tingut als Estats Units, on encara no s'ha estrenat per motius extracinematogràfics, propiciant el trencament entre Woody Allen i Amazon, que darrerament distribuïa les seves pel·lícules (Mediapro al rescat!), ens arriba "Día de lluvia en Nueva York", una comèdia lleugera en què retrobem els temes més habituals del realitzador: la ciutat de Nova York i els seus magnífics apartaments amb vistes a Central Park, fotografiats extraordinàriament -sota la pluja, com anuncia el títol- per Vittorio Storaro; el retrat dels artistes i el de les classes acabalades; un protagonista (de nom Gatsby Welles!) una mica neuròtic que dubta entre una noia una mica esnob i una altra més autèntica i intel·ligent. Afegeix una prostituta, professió convocada en més d'un dels seus títols i que novament dóna peu als acudits més grollers d'entre una selecció molt àmplia, i introdueix una revelació familiar que potser pretén dotar d'algun missatge una història en conjunt intranscendent però, com ja ve sent habitual, narrada amb un ritme molt àgil, gairebé trepidant, que no impedeix alguns moments de repòs amb una mica de malenconia i música de jazz al piano.
Allen disposa d'un repartiment de rostres agradables (Timothée Chalamet, Elle Fanning, Diego Luna, una sensacional Selena Gomez), als quals dedica molts més primers plans d'allò a què ens té acostumats, irrepetible en la mesura que molts dels intèrprets han anunciat que no tornaran a treballar amb el director després de les declaracions de Dylan Farrow.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada