divendres, 21 d’abril de 2017

LA BELLA Y LA BESTIA


Abans de les versions de Disney en dibuixos o en imatge real, va haver-n'hi una d'excel·lent i més fidel al relat de Jeanne-Maire Leprince de Beaumont, que va dirigir Jean Cocteau, un poeta.

L'any 1946, amb la col·laboració del seu amant, l'actor Jean Marais, i de Josette Day, i amb l'assessorament no acreditat de René Clément, adapta al cinema el conte de "La belle et la bête", un relat per a infants, com destaca el pròleg del film, o per a espectadors que vulguin sentir-se infants, que li proporciona una excusa perfecta per elaborar en imatges el seu univers surrealista. Cocteau sap extreure tot el romanticisme de la història del monstre solitari i la seva presonera bella i abnegada, reflexiona sobre la relació entre la bellesa exterior i la bellesa interior, i aconsegueix una obra mestra del fantàstic contraposant l'escenari realista de la casa de la Bella amb el castell de la Bèstia, un indret tenebrós en què uns braços travessen les parets per subjectar els canelobres que il·luminen tènuement els passos de la noia filmats al ralentí, potser per expressar la ingravidesa dels somnis.

4 comentaris:

miquel zueras ha dit...

"Por ser una bestia... perdón". Recordo aquesta frase, i aquells canelobres amb braços humans. La tensió sexual entre els dos personatges está molt ben portada per Cocteau. Vaig llegir que Marais és va negar a portar màscara i havien de fer-li sesions de maquillatge de cinc hores.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

També és curiós i significatiu que Marais interpreti tant el personatge de la Bèstia com el pretendent de la Bella, atractiu però malvat.

Deu ser veritat el que vas llegir sobre el maquillatge de l'actor a jutjar per aquestes fotografies:

https://www.criterion.com/current/posts/2430-jean-marais-becoming-cocteau-s-beast

Salutacions.

Ca ha dit...

Molt bé ho dius, és una obra mestra del fantàstic...o més bé de la història del cinema. Una obra d' Art que ens endinsa en el món de màgia de Cocteau. M'agradaria veure-la a les famoses llistes de millors pel.lícules amb més assiduïtat perquè crec que és una peça que representa molt acuradament els contes i el seu esperit i, tanmateix, l'essència del cinema amb tot el seu poder evocador. Com a opció per a gaudir-la hi ha una òpera composada per Philip Glass que compta amb un bon grapat de fidels. En qualsevol cas, estem amb una cimera del Seté Art a la qual l'espectador s'ha d'apropar sense complexes i amb els sentits oberts. Tot i que açò ja ho avisa Cocteau amb el pròleg que s'hi inclou al començament del conte, crec vé bé dir-ho per a il.lustrar el tarannà de la proposta. Salutacions i m'agrada molt que inclogues aquesta meravellosa pel.lícula al blog.

ricard ha dit...

És una pel·lícula certament meravellosa i potser no tan coneguda com caldria. Una bona aportació, això de l'òpera de Philip Glass.

Salutacions.