dissabte, 21 de gener del 2017

SILENCIO


Com vam posar de manifest en el monogràfic que li vam dedicar, la religió i el sentiment de culpa són dos assumptes recurrents en la filmografia de Martin Scorsese. Així doncs, no és casual que l'home que va dirigir "La última tentación de Cristo" i "Kundun", enfronti ara cristianisme i budisme amb l'adaptació de la novel·la "Silencio", escrita per Susaku Endo el 1966 i ja portada al cinema per Masahiro Shinoda el 1971.

El film ens situa al segle XVII, quan el cristianisme era perseguit al Japó, un país tancat a les influències estrangeres i que no veia amb bons ulls els jesuïtes ni els comerciants europeus que venien al seu darrere. Els joves protagonistes amb sotana (Andrew Garfield i Adam Driver) viatgen al país del Sol Naixent per emprendre una aventura conradiana i cercar el parador del veterà pare Ferreira (Liam Neeson), de qui fan córrer que ha apostatat i viu com un japonès.

Visualmente influït pels clàssics del cinema japonès (Kurosawa, Mizoguchi) i menys adrenalític d'allò que ens té acostumats però igual de violent, el film de Scorsese fa una reflexió prou intel·ligent sobre la fe, el silenci de Déu i el martiri com a destí en la seva naturalesa dual: temut i alhora temptador.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Cuando Scorsese se pone místico me aburre mortalmente. La película es técnicamente impecable, pero nada de lo que cuenta me emociona.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Bueno, al hombre le gusta volcar sus neuras en la pantalla. El film es formalmente irreprochable y dramáticamente intenso, aunque no tiene la impronta de sus mejores títulos.

Un abrazo.