diumenge, 22 de gener de 2017

REBELDE SIN CAUSA


L'homenatge a "La La Land" ens porta a recordar "Rebelde sin causa" (1955), un dels títols més emblemàtics i romàntics dirigits per Nicholas Ray i el segon dels tres que va protagonitzar James Dean abans de la seva mort prematura.

Un títol una mica enganyós, ja que la rebel·lia de Jim Stark sí que té un motiu -un pare pusil·lànime-, la qual cosa desvirtua el pretès to de denúncia. Així, doncs, els joves personatges potser no són tan rebels al cap i a la fi, però sí que es troben molt sols. Jim oculta la seva inseguretat rere un aspecte de xicot conflictiu; no vol ser un covard com el seu pare i s'haurà d'enfrontar als desafiaments una mica salvatges dels seus nous companys d'escola, inclosa una mítica cursa automobilística vora un penya-segat. El consola l'amor de la Judy (Natalie Wood).

La interpretació stanislavskiana, excessiva però també memorable, de Dean, i la bellesa adolescent de Wood, contribueixen al mite d'un film sòlidament dirigit per Ray, amb un ús modèlic del format scope i les angulacions de càmera. Però el personatge més interessant és, tal vegada, John "Plató" Crawford, interpretat per Sal Mineo: fill de pares rics i absents, està desemparat i creu trobar una família en la parella formada per Jim i Judy; amb ells, viurà unes hores intenses i tràgiques al planetari de Los Angeles.

No deixa de ser curiós que els tres protagonistes d'aquesta tragèdia moderna morissin de manera violenta a la vida real: Dean, abans de l'estrena del film, en estavellar-se amb el Porsche 550 Spyder que conduïa a tota velocitat; Wood va morir el 1981, ofegada vora del seu iot i en circumstàncies estranyes, fins i tot sospitoses (l'acompanyaven al vaixell el seu marit Robert Wagner i Christopher Walken, amb qui protagonitzava "Proyecto Brainstorm" i amb qui deien que s'entenia); Mineo, després d'una carrera erràtica i una vida privada plena d'escàndols i rumors sobre la seva presumpta homosexualitat, va ser assassinat l'any 1976 per un repartidor de pizzes.

La caçadora vermella i els texans de James Dean van fer furor:

6 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Molt cert això dels protagonistes. Sembla que la pel.lícula arrosega una maledicció. Sal Mineo fou encasillat per el seu personatge, estic intentant trobar un biopic sobre aquest actor protagonitzat per James Franco.
Recordo aquesta escena de "El exorcista", El policia cinèfil Lee J. Cobb li diu al pare Karras: "Ya sé a quien me recuerda ¡a Sal Mineo!".
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Sí, tot i que ni Franco ni Carras s'assemblen gaire a Mineo. Segons la meva dona, qui se li asssembla és Ralph Macchio (!).

Salut!

David ha dit...

Esta tengo que revisarla porque hace más de veinte años que no la he vuelto a ver (me gustó mucho en su día). Jo! No sabía lo que Mineo hubiera acabado así (lo de las pizzas ya es de coña). En castellano se repetía la frase dos veces, pero en la entrada original la tienes bien. Cosas del traductor de google ;-). Al final me va a resultar más cómodo leerte en catalán (y eso que no sé jaja)
Un abrazo.

ricard ha dit...

Ya ves, no todos los repartidores de pizzas son tan buena gente como Peter Parker.

Me tiene preocupado lo del traductor. No es nada fiable (espero que funcione mejor con el inglés pues últimamente lo uso en el trabajo). De todos modos, tras las últimas consignas del Institut d'Estudis Catalans, las diferencias entre catalán y castellano ya van siendo pocas.

Un abrazo.

Pedro Rodríguez ha dit...

Me gusta cuando Deán abriga con su mítica cazadora roja el cuerpo ya inerte de Sal Mineo y dice: "Siempre tenía frío". Es mi secuencia favorita de esta película que si aún conserva su fuerza es gracias a una magnífica generación de actores y a la enérgica dirección de uno de los mejores artesanos de la historia del cine.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Una gran escena, unos intérpretes irrepetibles y un cine -el de Nicholas Ray- desesperadamente romántico.

Un abrazo.