dilluns, 9 de gener de 2017

PROPIEDAD CONDENADA


Dirigida per Sidney Pollack el 1966 i amb la participació de Francis Ford Coppola com a guionista, "Propiedad condenada" es basa en un text de Tennessee Williams, dramaturg nord-americà que va gaudir d'un èxit espectacular en l'etapa central de la seva carrera i que va veure moltes de les seves obres traslladades al cinema: "Un tranvía llamado deseo", "La gata sobre el tejado de zinc", "De repente, el último verano", "Dulce pájaro de juventud", entre moltes d'altres.

El film de Pollack potser no és la més coneguda de les adaptacions de Williams però participa dels trets característics de l'autor:

- L'acció transcorre al sud dels Estats Units, en un lloc molt humit i molt calorós.

- La calor i la humitat encenen les passions. Una noia promíscua i somniadora centra els desitjos dels vilatans però prefereix un foraster eixerit que li promet un futur a Nova Orleans.

- Calor i humitat fan que les coses es floreixin. Com l'hostal, que serà abandonat després que hom tanqui l'estació de tren; el títol fa referència a l'edifici però també, de manera metafòrica, a la situació de la protagonista.

- Tots els personatges són infeliços. La protagonista viu traumatizada per la fugida del pare i ofegada per un entorn opressiu i sense horitzons, mentre la mare la tracta gairebé com una mercaderia. El foraster fa el mateix que feia George Clooney a "Up in the Air": la seva estada al poble té com a objectiu fer fora la meitat de la gent que treballa per al ferrocarril (no serà gaire ben rebut); és un individu solitari que tampoc no n'està gaire satisfet, de la seva feina. Som als anys de la Gran Depressió.

L'Owen Legate (Robert Redford) i l'Alva Starr (Natalie Wood) poden semblar molt independents però són dos éssers desesperats que només es tenen l'un a l'altre. Pollack retrata la seva història d'amor amb certa precipitació en el tram final però preservant la cruesa del drama i la màgia de moments com la conversa al vagó abandonat. Natalie Wood, turmentada però molt sexi, és l'actriu idònia per al paper, i Redford va iniciar amb aquest títol la seva profitosa col·laboració amb el director.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Estamos ante el segundo largometraje de Pollack, una historia de amor con final infeliz, ambientación sórdida y que tiene como fondo los duros años de la Gran Depresión. El director no carga las tintas para dulcificar su arco dramático.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Desde luego, es un drama que no admite paliativos.

Un abrazo.