dilluns, 1 de febrer de 2016

MANDARINAS


Un estonià que roman a Georgia malgrat la guerra entre russos i txetxens que assola la regió, dóna aixopluc a dos soldats ferits, un de cada bàndol.

Aquest és el punt de partida de "Mandarinas", dirigida el 2013 per Zaza Urushadze i ara premiada als Gaudí com la millor producció europea de l'any. És una pel·lícula senzilla però sensible i eficaç, amb un missatge pacifista que sempre tindrà vigència, malgrat que la realitat de les guerres és i serà tossuda.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Esta película sí que me aburrió mortalmente. Nunca entré en los conflictos que la función propone (esa guerra entre georgianos y chechenos y el agotador puzzle territorial surgido tras la caída de la URSS), ni me conmovió la oda humanista representada por ese recolector de mandarinas que antepone la razón y el sentido común a cualquier ideal. La película es digna y necesaria, pero tengo un problema en cómo me la cuentan.

Un abrazo.

ricard ha dit...

A mí me costó un poco entrar pero al final la encontré casi conmovedora.

Un abrazo.