diumenge, 31 de gener de 2016

PHOENIX


No és recomanable per respecte als qui encara no l'hagin vista explicar gran cosa de l'argument de "Phoenix", pel·lícula dirigida el 2014 per l'alemany Christian Petzold. N'hi ha prou amb dir que està ambientada en els dies immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, que és un melodrama tan pulcre com rocambolesc i tan ric en suggerències com en influències que van dels "Ojos sin rostro" de Franju a Vértigo, d'Alfred Hitchcock.

Més enllà del drama de la protagonista, una jueva supervivent d'Auschwitz que reneix de les seves cendres (d'aquí el títol, que també respon al nom d'un club dels molts que proliferaren al Berlín de la postguerra) i que prova de recuperar la seva vida mentre s'enfronta a la paradoxa de sentir gelos de si mateixa, el film constitueix una esplèndida denúncia en clau metafòrica del negacionisme en relació amb l'Holocaust.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Hubo momentos en que me aburrió. Aún así, y a pesar de la reiteración como recurso para camuflar la escasez de ideas imaginativas, Petzold, utilizando de nuevo a su actriz fetiche, logra una obra honesta narrando la historia de dos vidas que, como el ave fénix, quieren renacer a partir de sus cenizas.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Muy trepidante no es, en eso te doy la razón.

Un abrazo.