diumenge, 7 de febrer de 2016

AMAR, BEBER Y CANTAR


No fa gaire ens ha deixat Jacques Rivette, uns dels noms il·lustres de la Nouvelle Vague. Quan vam comentar el seu darrer treball, "El último verano" (2009), vam dir que la representació teatral era el motiu principal, l'eix de la seva filmografia.

El món del teatre també havia interessat un altre component de la Nouvelle Vague francesa, mort ara fa un parell d'anys: Alain Resnais. I "Amar, beber y cantar" (2014), el seu darrer treball, n'és la prova concloent. Es tracta de l'adaptació d'una peça teatral -d'Alan Ayckbourn- en què tres matrimonis que fan teatre d'afeccionats pateixen un trasbals que va de la commoció de tots a l'entusiasme de la part femenina arran de l'anunci de la mort imminent d'un personatge que mai apareix en escena tot i la seva rellevància en l'argument, un vodevil que transcorre entre dibuixos i decorats que refermen l'origen i vocació escèniques d'un film intranscendent i simpàtic.