divendres, 30 d’octubre de 2015

MARTE


Després d'"Alien", "Blade Runner" i "Prometheus", Ridley Scott aborda novament el gènere de la ciència-ficció, tot i que "Marte" és també -i sobretot- una pel·lícula d'aventures en què el protagonista, abandonat a Mart, lluita per sobreviure en un escenari que recorda el Monument Valley (en realitat, és Jordània); de manera que, si vam afirmar arran d'"Exodus: Dioses y reyes", que Scott s'havia convertit en Cecil B. DeMille, aquí sembla més a prop de John Ford.

I tot és molt americà: l'esponsorització de la NASA -que té el projecte d'enviar exploradors al planeta vermell i deu necessitar diners-, el tarannà optimista i resolutiu de l'astronauta Mark Watney (Matt Damon, molt còmode en el paper), la intervenció d'un setè de cavalleria integrat per funcionaris i científics i pels heròics companys d'aquest Robinson Crusoe del futur, fins i tot els hits musicals dels setanta que amenitzen la funció i distreuen les solitàries tardes marcianes. També el sentit de l'espectacle, la facilitat narrativa d'aquest film emocionant però tan lleuger com l'atmosfera d'allà dalt.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

demà aprofitant la festa del cine la vaig a veure

ricard ha dit...

Ben fet!

Ca ha dit...

Llàstima! he fet tard per a avisar a l'autor del primer comentari. Per fi l'he vista i m'ha semblat avorrida i, com bé dius, molt "americana". Bon Nadal!

ricard ha dit...

Ja he vist al teu bloc que la comentaves i que no t'havia entusiasmat precisament. A mí em va semblar irrellevant però no pas avorrida; de fet, m'ho vaig passar bé veient-la (he dit bé, no molt bé).

Bones festes!