diumenge, 11 d’octubre de 2015

LA VISITA


Estàvem impacients per comprovar si M. Night Shyamalan recuperava el seu pols cinematogràfic després de les notables ensopegades d'"Airbender" i "After Earth".

Si més no, "La visita" és un retorn al gènere del terror, dintre del qual s'inscriuen les seves millors pel·lícules. És, però, una producció molt modesta, amb un caràcter de sèrie B prou assumit en el plantejament i en la seva resolució. Els productors són els mateixos de "Paranormal Activity", i potser aquest és el primer peatge que ha hagut de pagar el director i el motiu perquè hagi substituït el seu estil clàssic per la tècnica del found footage (tot ho veurem per mitjà d'una gravació o unes gravacions realitzades pels mateixos protagonistes). Com vaig dir en el post sobre el mockumentary, aquesta tècnica limita les possibilitats creatives i ja no es pot dir que sigui original; els autors de "[REC]" van acabar la nissaga prescindint-ne, precisament per aquesta raó.

En fi, potser per això no em va entusiasmar gaire l'inici d'un film que, a més, tarda a entrar en matèria. Però Shyamalan demostra que encara és un paio intel·ligent i troba la manera d'adaptar la tècnica del found footage a la seva narrativa: la majoria de les imatges que veiem -no totes- són obra de la nena protagonista, qui viatja amb el seu germà petit a una granja enmig del bosc sense trànsit ni internet per visitar els seus avis; resulta que la noia vol aprofitar l'estada per filmar un reportatge sobre els seus familiars i, de passada, esbrinar els motius que van fer que la seva mare hagués fugit per sempre més de la llar dels seus progenitors; se'ns explica que la nena vol ser directora de cinema i tot plegat justifica que la seva filmació sigui plausiblement correcta i que la càmera trobi gairebé sempre l'emplaçament idoni. En definitiva, Shyamalan acaba portant les limitacions de producció al seu terreny i serveix un producte menys brillant -i menys elegant- que els títols que el van fer famós però molt digne i molt divertit, tan terrorífic com calia però amb un sentit de l'humor notable. Cal dir que, per aconseguir-ho, recorre a alguns dels seus arguments habituals: com passava a "El sexto sentido" i "El bosque", hi ha una sorpresa que ens obligarà a replantejar la nostra actitud davant allò que estem veient; i, com en el cas de "Señales" i el personatge interpretat per Joaquín Phoenix, un trauma relacionat amb l'esport serà determinant en l'enfrontament final entre els bons i els malvats. Shyamalan, doncs, s'inspira en la seva obra anterior; però la trama s'alimenta de molts altres referents, que van del terror modern a la literatura gòtica fins arribar al conte d'en Hansel i la Gretel.

7 comentaris:

pons007 ha dit...

Bufff em cansa molt això del found footage, ni per molt que sigui el director del Sexto sentido em convenç.

Pedro Rodríguez ha dit...

Sin ser redonda, esta película se impone como el mejor Shyamalan de los últimos años aunque queda muy lejos de cintas como "El Protegido". Estamos ante una escatológica y negrísima comedia con un reparto que raya a buena altura pero que se ve muy castigada por su previsible desenlace.

Un abrazo.

ricard ha dit...

pons007: Jo tampoc no hi estic a favor però en aquest cas no es carrega la pel·lícula gràcies a l'habilitat del director.

Pedro: Puede que el desenlace sea previsible pero la última media hora de película me tuvo bastante en vilo.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.

miquel zueras ha dit...

No és rodó però m´ha agradat, és com un "Hansel i Gretel amb WiFi".
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Una definició excel·lent.

Salut!

TRoyaNa ha dit...

A mi em va agradar molt,la vaig trobar molt divertida i la recta final de la peli és vertiginosa.
Salut!

ricard ha dit...

Totalment d'acord. La pel·lícula és tan terrorífica com divertida i el tram final és molt bo.

Salut!