diumenge, 1 de novembre de 2015

NEGOCIADOR


Sabíem que Borja Cobeaga és un competent escriptor i realitzador. Forjat a la televisió, ha dirigit l'excel·lent comèdia "Pagafantas" i la fallida però molt digna "No controles" i ha col·laborat en els guions de l'exitosa "Ocho apellidos vascos" i la seva continuació -pendent d'estrena- "Ocho apellidos catalanes".

Però, francament, no sabia què podíem esperar de "Negociador" (2014), que s'anunciava com una reconstrucció de les negociacions entre el socialista basc Jesús Eguiguren i representants de l'ETA entre 2005 i 2006. El tema de partida semblava una mica àrid i planava sobre el dit argument el perill del maniqueisme.

Doncs bé, la pel·lícula el·ludeix els riscos esmentats i esdevé un títol sorprenent i memorable.

Borja Cobeaga prescindeix de tota grandiloqüència i, fins i tot, obvia qualsevol especulació política sobre una qüestió ja prou debatuda. "Negociador" no parla del conflicte basc; o, si ho fa, és molt indirectament. Parla sobretot dels conflictes quotidians entre uns homes solitaris en un hotel solitari d'algun lloc de França. Parla d'un home madur (el negociador) que necessita desesperadament que algú l'estimi, tant fa que sigui el seu oponent polític o la traductora que intervé en les reunions, moderades per un representant internacional que no parla espanyol. Els problemes de la traducció (com explicar a un estranger la diferència entre Euskadi i Euskalerria?) són una hàbil metàfora de la dificultat per entendre's dels protagonistes d'aquesta tragèdia explicada en clau de comèdia. La impotència del protagonista quan contracta una prostituta (una impotència que no es redueix al fet amorós sinó a la impossibilitat d'explicar-li la rellevància de la seva missió), és una altra bona metàfora. Però la intel·ligència del guió de Cobeaga no s'acaba aquí; cada situació obté la seva rèplica en una situació posterior, i l'escena de la prostituta anticipa un altre moment memorable (quan l'etarra interpretat per Carlos Areces la contracta al seu torn i el negociador els veu entrar a l'hotel tot contents). No és que passi gran cosa en aquest film minimalista i no gaire llarg, però tot allò que passa està narrat amb una saviesa i un sentit del detall que revelen Borja Cobeaga com una persona d'un talent enorme. Cal afegir que els actors estan esplèndids: Ramón Barea per descomptat, però també els secundaris Raúl Arévalo, Óscar Ladoire o Secun de la Rosa; i, sobretot, Carlos Areces en el paper d'un etarra clarament inspirat en Francisco Javier López Peña "Thierry"; el còmic de "Muchachada Nui" ja ha donat moltes mostres del seu talent en treballs per a Álex de la Iglesia, Almodóvar o Santiago Segura, i ja té experiència fent de dolent gràcies a "Anacleto: Agente secreto", però aquí es transforma literalment en un personatge monstruós i, alhora, estranyament proper, la personificació de l'arrogància més xulesca i de la intolerància més terrorífica.

4 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Se demuestra una vez más que Borja Cobeaga tiene sentido del humor, y es llevando las situaciones hasta el ridículo, el más puro esperpento, donde muestra mayor pericia. Tragicomedia sobre un tema peliagudo, el terrorismo, que contiene algunos gags ingeniosos y no surca nunca el terreno de lo panfletario.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Efectivamente, el esperpento es la elección del director y guionista ante un tema espinoso. Y es una elección a todas luces idónea.

Un abrazo.

miquel zueras ha dit...

Doncs m´has convençut. Sentia curiositat per auest film per el tema que tractava i avui l´aniré a veure aprofitant que és dimecres.
"The Martians" em va deceber, cosa estranya venent de Ridley Scott.
Salutacions.
Borgo.

ricard ha dit...

Borgo: No et vull desanimar però dubto que estigui en cartell. Va passar sense pena ni glòria i jo la vaig veure a Movistar +. Potser al vídeo-club.

A mí hi ha pel·lícules de Ridley Scott que m'han decebut més que aquesta, tot i que tampoc penso que sigui res de l'altre món (només de Mart). Ara, la majoria de crítiques han estat molt positives.

Salut!