dissabte, 18 de setembre de 2010

UN HOMBRE SOLTERO


Un dissenyador de moda famós -Tom Ford- es converteix en director de cinema amb una pel·lícula de temàtica homosexual i col·loca un top-model -Jon Kortajarena- en un paper de chapero. Per dotar de glamour la proposta contracta com a director de fotografia Eduard Grau, el d'"Honor de cavalleria" (Albert Serra).

Explicat així caldria témer el pitjor, però "Un hombre soltero" resulta ser un film amb alguns defectes típics de les primeres obres però en conjunt notable. D'entrada, el treball d'Eduard Grau és admirable, i les variacions del color, que passa d'esmorteït a saturat segons el moment i les reaccions dels personatges, són una excel·lent idea de posada en escena. L'esquema argumental és molt simple, però la font literària en què es basa és de nivell (la millor novel·la de Christopher Isherwood), i el context històric de la lleu trama, Estats Units sota l'amenaça dels míssils de Cuba i la guerra nuclar, l'any 1962, serveix com a metàfora d'una societat conservadora que té por dels canvis i que recela del protagonista per la seva condició d'home solter (un eufemisme, òbviament), que aquest porta amb resignada discreció. En qualsevol cas, el millor de la funció és la interpretació superlativa de Colin Firth, sòbria, matisada, commovedora; ben secundat per Julianne Moore, que sembla destinada a protagonitzar films sobre la història recent dels Estats Units amb personatges gais pel mig ("Lejos del cielo").

1 comentari:

MIREIA ha dit...

El film em va semblar un exercici d'estil molt acurat. Increïble la interpretació de Colin Firth, un actor sempre sobri i de vegades excessivament contingut, dues qualitats, però, que aquí encaixen a la perfecció en el personatge. Excel.lent també com sempre Julianne Moore, una actriu superba, a la qual els papers d'època (concretament anys 50 i 60) li queden com anell al dit.
Una història depriment que troba en aquest film una adequada atmosfera opressiva.