divendres, 10 de setembre de 2010

CONOCERAS AL HOMBRE DE TUS SUEÑOS


La darrera pel·lícula de Woody Allen ha estat rebuda amb certa fredor per part de la crítica. Puc estar d'acord que el guió presenta alguns titubeigs, sobretot a la part final, però en conjunt em sembla un títol excel·lent, molt divertit però també més profund del que sembla a primera vista.

"Conocerás al hombre de tus sueños" parla, com molts altres films del director, de la insatisfacció vital, de la incertesa que ens acompanya al llarg de la nostra vida sense que puguem fer res per evitar-la; l'únic personatge que al final manté l'esperança és perquè s'ha convençut que viurà altres vides després de la mort, de manera que les oportunitats d'obtenir la felicitat se li multipliquen fins a l'infinit (no l'aconseguiré en aquesta vida, però potser en la propera, potser ja vaig ser feliç en una vida anterior).

No es tracta, doncs, d'una pel·lícula tan intranscendent. Però encara és més ressenyable el domini de la narració assolit aquí per Allen. El muntatge és precís i la càmera gràcil. Cal destacar les escenes que presenten els intents del personatge d'Anthony Hopkins per viure la seva segona joventut i, sobretot, el pla en què Josh Brolin observa la seva dona des de l'apartament de la veïna: es pot dir més amb menys?

En definitiva, la pel·lícula desmenteix novament el presumpte declivi del director. Potser Allen s'ha tornat menys ambiciós, cosa lògica a la seva edat, però ha esdevingut un narrador consumat. De fet, a les seves velleses, podríem dir que es troba en un punt diametralment oposat que en els seus inicis i gran part de la seva carrera: van ser els seus brillants guions els que el van portar a la fama, mentre que com a director era més aviat un eficaç imitador d'altres; avui, en canvi, Allen dirigeix millor que escriu i ja només s'assembla a si mateix.

1 comentari:

MIREIA ha dit...

Com a seguidora bastant incondicional d'Allen que sóc, aquest darrer film seu no em va decebre. Vaig trobar, però, una mica reiterativa l'actuació de Gemma Jones, la qual cosa crec que és deguda al guió i no pas a la interpretació de l'actriu. Excel.lent, com sempre, l'Anthony Hopkins, el millor amb diferència del repartiment, tot i que Naomi Watts i Josh Brolin també s'ajusten molt adequadament als seus papers, i amb un Banderas que semblava una mica descol.locat. A mi, com al Ricard, també em va agradar molt l'escena en què el personatge de Brolin veu la seva dona des de la finestra de casa de la seva veïna.
En definitiva, una comèdia agredolça en la línia dels últims films d'Allen -exceptuant Match Point, que de comèdia tenia poca cosa- i molt millor que Vicky Cristina Barcelona (no he vist Si la cosa funciona...). No és brillant, però convenç.