diumenge, 23 de juny del 2024

IMITACIÓN A LA VIDA

"Imitación a la vida" (1959) és el darrer llargmetratge dirigit per Douglas Sirk i probablement el seu títol més ambiciós. 

Com "Obsesión", adapta una novel·la que ja havia servit per a un film de John M. Stahl, i, com en aquest títol i "Sólo el cielo lo sabe", el protagonista s'enamora d'una vídua. Canvieu Rock Hudson per John Gavin i Jane Wyman per la ja veterana però encara molt atractiva Lana Turner. Afegim-hi una altra mare i dues filles, i conflictes més o menys seriosos entre totes elles, el més punyent el que enfronta a la noia que sembla blanca i vol ser blanca amb la seva progenitora afroamericana. D'altra banda, la relació entre la vídua i el jove fotògraf es veu constantment interrompuda a causa de l'ambició d'ella, qui vol ser actriu caigui qui caigui, mentre que el noi acceptarà un destí menys romàntic però força lucratiu com a publicista de Madison Avenue. 

Entre petons i llàgrimes transcorre un melodrama prolix i sofisticat que passa revista a molts dels mals del país que va acollir el realitzador: el racisme, el consumisme, la hipocresia, fins i tot els abusos en el món de l'espectacle (i encara faltaven dècades per al #MeToo!).

5 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Sempre m'ha semblat que l'argument d'aquesta història és una mica inversemblant, amb allò de la noia negra que sembla blanca i la resta. Tot i així, aquest tipus d'exageracions li vénen molt bé als melodrames. Vegi's, si no, del que després han estat capaços Almodóvar i Fassbinder. Els R.E.M., per cert, tenen una cançó que es titula igual que la pel·lícula.

Una abraçada.

ethan ha dit...

Estupenda película con varias subtramas melodramáticas y muy buenas actuaciones, con una Lana Turner que casi se interpreta a sí misma.
Saludos.

Trecce ha dit...

Con momentos de gran intensidad, Sirk se despide a lo grande de su etapa americana.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Lana Turner, su atractivo es mencionado en Kill Bill Vol 2, en que un personaje secundario menciona la reacción de Bill, el personaje a asesinar, en cada aparición en pantalla de la actriz.
Es interesante lo que cuenta tu reseña, lo que me llevó a buscar el trailer, en qque se la ve muy bien a la actriz Muy interesante.

ricard ha dit...

Juan: La pel·lícula integra diverses subtrames molt melodramàtiques, però Sirk, en això, era un mestre. A Almodóvar no sempre li ha sortit bé. Molt bona, la cançó de R.E.M.

ethan: La vida de Lana Turner es casi tan novelesca como sus papeles en cine. La muerte de su amante, el gángster Johnny Stompanato, a manos de la hija de la actriz, supuso un gran escándalo. Su carrera no se resintió gracias al éxito de la película que comentamos.

Trecce: Se despide de su etapa americana y del cine en general, pues ya únicamente dirigió algunos cortometrajes y piezas teatrales en Europa.

Demiurgo: No recordaba la referencia en "Kill Bill 2". Pero hay tantas en las películas de Tarantino que es difícil sabérselas todas.

Una abraçada.