dilluns, 10 de juny del 2024

LA MESITA DEL COMEDOR

Miraculosament rescatada de l'oblit per Stephen King, "La mesita del comedor" (Caye Casas, 2022) és una proposta bèstia i claustrofòbica, que es pot llegir en clau d'humor negre i també com a metàfora de la por a la paternitat. 

El realitzador es mostra quasi tan hàbil com agosarat i la pel·lícula té algunes solucions dramàtiques francament enginyoses (permeteu-me que no entri en detalls). Però l'horror acaba devorant-ho tot i els moments de comèdia no eviten que desitgem que passi alguna cosa que ens alliberi del malson, potser un altre final, potser unes gotes de surrealisme que ens permetin oblidar que allò que els passa als protagonistes ens podia haver passat a tu i a mi; i és definitivament terrorífic.

5 comentaris:

ethan ha dit...

No había oído hablar de ella. Pero si dices que merece la pena, la tendré en cuenta, parece que está en filmin.
Saludos.

Trecce ha dit...

Casi da miedo.

ricard ha dit...

ethan: La película es diferente y está bien llevada. Pero es durísima y, por ello, me cuesta un poco recomendarla.

Trecce: Sin el casi.

Saludos.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Es curioso porque el título no suena terrorífico, sobre todo por el diminutivo de mesita.
Aunque lo de comer, llevado a devorar, funciona bien con el terror. Algo de lo que Stephen King sabe muy bien.
Saludos.

ricard ha dit...

Es un terror que emerge de lo cotidiano. Hasta aquí puedo leer.