Codirigida amb Albert Pintó el 2017, "Matar a Dios" conté, però, les senyes d'identitat de Caye Casas, el director que acabem de descobrir amb "La mesita del comedor". La mateixa visió pessimista de la institució matrimonial i la més benèvola de les relacions de consanguinitat (als germans, s'uneix un pare que ha descobert els avantatges de la independència); també la introducció en un context realista d'una trama de terror, més fantàstica en aquest cas, tot i que el dubte de si allò que succeeix és real o només un producte de la imaginació d'uns personatges força estressats es mantindrà fins al final.
Els realitzadors controlen el suspens d'un argument que sembla de Shyamalan (però amb més sentit de l'humor) i obtenen sòlides interpretacions de dos actors que tornaran a aparèixer a "La mesita del comedor", David Pareja i l'inefable Eduardo Antuña, ben acompanyats per un inquietant Emilio Gavira, Boris Ruiz molt ficat en el paper, i la malaguanyada Itziar Castro, absolutament genial fent el personatge de l'esposa resignada (o potser no tant) al paper de víctima d'un masclista de manual.
2 comentaris:
El título me parece provocativo, lo que apruebo.
Y sumado a la comparación con el director de Sexto sentido, hace que me despierte curiosidad. Y encima, la trama de terror.
Es una propuesta bastante peculiar y, además, divertida.
Publica un comentari a l'entrada