"Civil War" (Alex Garland, 2024) no explica els motius de la guerra civil que assola els Estats Units. Potser no calia, en tractar-se d'una hipòtesi plausible (malauradament). D'altra banda, no és tant un film polític com un títol d'aventures de reporters de guerra plantejat en clau postapocalíptica (Garland és el guionista de "28 semanas después"), en què els protagonistes han de recórrer la distància que separa Nova York de Washington per entrevistar el president, si encara és viu, tot afrontant riscos a cada cantonada i traginant una fotògrafa que sembla una nena i un periodista massa vell per viatjar sol. La fragilitat d'aquests passatgers i la violència extrema inherent a qualsevol revolució afavoreixen el clima de suspens, complementat amb una reflexió sobre l'afició a jugar-se la vida cercant una bona instantània.
"Civil War" és un film visualment elegant i que fa un ús imaginatiu de la banda sonora, i és molt trepidant en un tram final que evoca algun videojoc, però no és necessàriament millor que alguns precedents ja llunyans del subgènere, com "Bajo el fuego" o "Salvador". En qualsevol cas, el preferim a la pel·lícula anterior del director de la -aquesta sí- notable "Ex_Machina", i ens referim a "Men" (2022), un film de terror que comença amb la protagonista viatjant al camp per oblidar una tragèdia personal (per què comencen així totes les pel·lícules d'horror recents?) i que avança pesadament fins a un clímax gore que podria ser (o no) una metàfora sobre el masclisme portada a l'extrem.
2 comentaris:
Vete a saber si esto, que parecía pura ciencia ficción hace bien poco, no lo presenciaremos, si no tal cual, algo parecido.
Por desgracia, no es un escenario improbable.
Publica un comentari a l'entrada