divendres, 19 d’abril del 2024

MIENTRAS NUEVA YORK DUERME

"Mientras Nueva York duerme" és la primera de les dues pel·lícules que Fritz Lang va dirigir el 1956 amb protagonisme de Dana Andrews i que van tancar la seva etapa americana. 

La trama se centra en un serial killer més atractiu que el protagonista de "M, el vampiro de Düsseldorf", però igualment pertorbat, i les perquisicions per atrapar-lo d'uns periodistes força atrevits i que mantenen una dura competència entre si després que el fill de l'amo (Vincent Price) s'hagi fet càrrec del diari. 

El to fluctua en delicat equilibri entre la comèdia romàntica i el thriller i sorprèn la mirada comprensiva del realitzador cap als costums llicenciosos d'uns protagonistes que no saben dir que no a una penúltima copa de whisky ni a la companyia d'una dona fatal (i tampoc no els tremola el pols si han de fer servir la nòvia d'esquer per capturar el criminal).

5 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Petita gran pel·lícula de Fritz Lang, teòricament de Sèrie B, però que es troba entre les meves preferides del director alemany.

Una abraçada.

Trecce ha dit...

Con un cierto tono de crítica a la sociedad capitalista.

ricard ha dit...

Juan: Diuen que és la seva pel·lícula més infravalorada. A mi, per algun motiu, em va agradar més la primera vegada que la vaig veure, ja fa una pila d'anys. En qualsevol cas, és prou curiosa, i anticipa títols molt més recents sobre periodistes i serial-killers ("Zodiac", sense anar més lluny).

Trecce: Por supuesto.

Una abraçada.

Teo Calderón ha dit...

Una parábola desencantada e inmisericorde sobre la condición humana. Ambición, deshonestidad, avidez de dinero y ausencia de escrúpulos son los trazos con que son dibujados la mayoría de los personajes. Esto hace que su representación los convierta en seres aún más despreciables que la figura del psicópata asesino de mujeres que moviéndose en las sombras de esa jungla llega a inspirarnos más compasión que rechazo.
Digno de mención, por supuesto, ese espléndido y muy ajustado reparto.
Un saludo.

ricard ha dit...

Interesante punto de vista y seguramente acertado, pues es cierto que el asesino suscita compasión y que la mayoría de personajes no tienen demasiados escrúpulos.

Saludos.