Com sigui, l'argument té més d'una similitud: els protagonistes viatgen a un planeta misteriós després de rebre un senyal, sense sospitar que és una trampa perquè els extraterrestres puguin substituir els cossos dels astronautes i viatjar a La Terra amb males intencions. Però el moment més curiós és quan troben l'esquelet enorme d'un alienígena, ja que sembla ben bé l'esborrany del descobriment de l'space-jockey a "Alien".
Comparacions odioses 1:
També viatgen dones entre els astronautes, però la seva funció dramàtica és més limitada que al film de Scott i sorprèn la seva capacitat de mantenir uns pentinats culpables de la destrucció de la capa d'ozó fins i tot després de portar un casc espacial força ajustat.
A "Planeta sangriento" (Curtis Harrington, 1966), també uns astronautes capten un senyal demanant auxili i donen aixopluc en la seva nau a una extraterrestre de mirada encisadora però que té el lleig costum de xuclar la sang de les seves víctimes humanes. Un clàssic de culte fet amb dos duros (resulta estrany que tota l'estona perdin el rastre dels companys i l'extraterrestre atès que la nau només té dos espais/decorats), amb un curiós repartiment on podem trobar John Saxon, Basil Rathbone i un jovenet Dennis Hopper.
I acabem el breu repàs amb "Dark Star" (1974), que és el film que Dan O'Bannon, el creador d'"Alien", va escriure amb John Carpenter, òpera prima de tots dos (el segon dirigia i el primer també apareixia com a actor), encara més barata que les dues produccions abans ressenyades; de fet, es tracta bàsicament d'un treball amateur i, com vam dir en el post esmentat en l'inici, l'extraterrestre que viatjava amb els astronautes era una pilota de platja pintada, i les seves malifetes consistien a amagar-se i fer pessigolles al protagonista (potser cal afegir que les hi feia mentre l'home intentava no caure al buit després de quedar atrapat al forat de l'ascensor de l'astronau). De tota manera, la influència més evident en aquest exercici de final de curs és el "2001" kubrickià: els astronautes s'avorreixen sobiranament i, després de la topada amb un meteorit, comencen a tenir problemes amb una bomba que transporten i que té la capacitat de pensar i de decidir quan i com explota; la conversa metafísica que mantenen el tripulant i l'artefacte posa la nota d'humor definitiva a un film que, conscient de la seva manca de pressupost, adopta un to contracultural i paròdic.
Comparacions odioses 2 i 3:
3 comentaris:
Alien es una obra maestra del cine, que hace algunos cambios en la forma de contar, los personajes. Ellen Ripley como heroína es uno de sus hallazgos.
Tiene sentido que haya habido antecedentes
Al empezar a leer el argumento, pensé que te estás referiendo a Galaxy of terror. En que una expedición de rescate cae en una trampa, en que los personajes van siendo eliminados en forma extrema. Como la escena con el gusano gigante.
Pero no, Es otra que no vi, con una interesante premisa. Las mujeres con esos impprácticos pero vistozos peinados es uno de los elementos que me parecen absurdos pero atractivos. Y funcionaban bien en esa clase de ciencia ficción.
Planeta sangriento. Recuerdo haber visto esa película en Sábados de super acción, un ciclo televisivo que pasaba películas clase B. Lo interesante es que realmente se trataba de un pedido de auxilio de una civilización extraterrestre al borde de la extinción.
Muy bella era la extraterrestre.
El final es un tanto ambiguo entre amenazante y esperanzador.
Saludos.
Cuantas veces, historias que parecen nuevas, ya estaban ahí desde mucho antes.
Demiurgo: No he visto "Galaxy of Terror". Los títulos que comento son series B de culto; creo que la de "Planeta sangriento" habrá propiciado más de una pesadilla de adolescentes setenteros.
Trecce: "Alien" recicla muchos argumentos de la ciencia-ficción de serie B de los años cincuenta y sesenta. Nada que objetar; el resultado es una obra fascinante.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada