Abans del Dogma i de la càmera en mà, Lars Von Trier havia assajat un cinema molt sofisticat visualment. És el cas d'"Europa" (1991), en què una trama ambientada a Alemanya l'any 1945 i en què tota l'acció passa de nit (amb l'excusa de la feina del protagonista, revisor de cotxe llit) se'ns mostra en imatges expressionistes en blanc i negre amb algunes (escasses) notes de color. D'aquesta aposta formal en resulta una atmosfera depriment i quasi onírica que, potenciada per una veu en off que sembla remetre'ns a una sessió d'hipnosi, representa eficaçment la ruïna moral i econòmica d'un país destrossat per la guerra, amb un passat traumàtic i un futur incert, orfe d'ideals però encara obsessionat pel tan germànic sentit de l'ordre, que propicia alguns moments surrealistes, presidits per un sentit de l'humor esquiu que no invalida la tragèdia que plana en tot moment sobre la història i els personatges.
7 comentaris:
Més que Dogma, aquesta pel·lícula mereixeria l'etiqueta de "kafkiana". La veu en off amb la que es pretén hipnotitzar l'espectador, per cert, és la de Max von Sydow.
Una abraçada.
Además de otras cosas que siempre encontramos en el cine de Von Trier, hay una especie de crítica a esa ingenuidad de algunos estadounidenses que vienen (o venían) con la intención bienintencionada de salvar al viejo continente.
Juan: Sí, Kafka és un referent.
Trecce: Cierto, aunque con algún matiz curioso. El protagonista, americano y sin duda ingenuo, es de origen alemán. Por otra parte, el militar interpretado por Eddie Constantine, es un tipo bastante más pragmático.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Molt bona. Les escenes en que el protagonista camina per el tren i al arrivar als vagon de cua troba tots aquells deportats dels camps d´extermini és una bona al.legoria.
Salut!
Borgo.
De fet, diria que és un dels millors treballs de Von Trier.
Salut!
Que tal Ricard!
No soy muy fan que digamos del cine de Lars, si recuerdo lo mucho que se hablo del asunto del Dogma.
Saludos
Hola Fran,
No sé si ésta te gustaría. Es diferente a cualquier cosa (como suele pasar con el cine de Von Trier) y también difiere de los últimos títulos del director. Me ha parecido bastante ingeniosa.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada