Es tracta d'un drama esportiu ambientat als anys trenta, protagonitzat per Robert Redford (i un elenc notabilíssim amb Robert Duvall, Glenn Close, Kim Basinger, Barbara Hershey, Michael Madsen, Wilford Brimley o Richard Farnsworth), narrat com un conte èpic: un noi que vol ser el millor jugador de beisbol de la història s'ha de retirar abans de començar a causa d'una tragèdia inesperada; ningú no sabrà res més d'ell fins que apareix al cap de molts anys, quan ja se'l considera vell per fer de batedor, per incorporar-se al pitjor equip de la lliga; és clar que porta amb ell el bat que va fabricar de jovenet amb la fusta d'un arbre que va partir en dos un llamp i que va veure morir el seu pare.
No són gaires elements com per construir una obra mestra; i no és que "El mejor" ho sigui. Però és un film que preserva una gran capacitat de fascinació, de bons i de dolents, de petits miracles, ideal per ser contemplat amb mirada innocent, deixant-se endur per l'expressió resignada d'un Redford que pot semblar alhora un home savi, un noi fràgil o un heroi, fins al final, increïble però apoteòsic, en què les espurnes dels llums del camp, fulminats, plouen com petits estels sobre uns jugadors pletòrics.
4 comentaris:
En efecto, un reparto de altura.
Un relato sobre el éxito y el fracaso en los Estados Unidos. La película que más me gusta de Levinson es "Sleepers", pero reconozco que "El mejor" está filmada con un corrosivo sentimentalismo iluminando a Redford como un héroe romántico.
Un abrazo.
Que tal Ricard!
Pues casualidades de la vida la he visto precisamente la semana pasada, tenia pendiente escribir algo sobre ella. La había visto en su momento y me gusto, provoca como bien apuntas una fascinación tremenda y maravillosa, el inteligente uso de la cámara lenta y la música de Randy Newman te mete un subidón. Una pregunta, ¿no te ha recordado vagamente la mujer que le...(no desvelemos nada...) a la misma que aparecía en "El golpe"?
Saludos!
Trecce: Y añadiría que irrepetible.
Pedro: A mi, sin embargo, "Sleepers" no me acabó de convencer, pese al nivel de las interpretaciones y al impacto de las escenas en el reformatorio.
Fran: Es verdad. No es que sea una gran película si nos ponemos en plan crítico pero, como dices, da subidón. En cuanto al parecido de las mujeres, creo que Barbara Hershey es mucho más guapa.
Un abrazo y gracias por vuestros comentarios.
Publica un comentari a l'entrada