Com vam dir en el post sobre "Maravillas", els primers títols dirigits per Manuel Gutiérrez Aragón van ser els més interessants. Títols, a més, compromesos amb la transició democràtica. "Camada negra", del 1977, va propiciar diversos atacs a les sales on es projectava, perpetrats pels mateixos individus que el film retrata sense pietat, grupuscles d'extrema dreta que es comporten com una llopada, en aquest cas oculta rere els murs d'una casa que ha conegut temps millors a l'ombra d'una bruixa interpretada per María Luisa Ponte. La cambra amb tots els llits recorda el conte de la Blancaneu i els nans i, de fet, tota la història adopta la forma d'un conte pervers. El jove fanàtic (José Luis Alonso, que un any després treballaria amb Eloy de la Iglesia a "El diputado") i la pobra Rosa (Ángela Molina en la seva primera col·laboració amb el director) són víctimes d'un ideari feixista que mai no ha deixat d'existir, de vegades de forma evident, normalment una mica camuflat per assegurar-ne la pervivència (una lliçó que té ben apresa el germà del protagonista -Joaquín Hinojosa-).
6 comentaris:
Tuvo problemas para la exhibición por el miedo (fundado, como se vio después) de las salas a sufrir daños.
Vaja, sembla que ens hem posat d'acord per comentar alhora pel·lícules de Gutiérrez Aragón.
De "Camada negra" recordo, sobretot, el seu final impactant (hereu, en certa manera, del que Saura havia filmat a "Ana y los lobos").
Una abraçada.
Trecce: Sí, algún cóctel molotov hubo.
Juan: Un final molt impactant, certament.
Com ja he comentat al teu bloc, em falta algun títol de Manuel Gutiérrez Aragón. Caldrà que aprofiti els teus enllaços.
Una abraçada i gràcies pels comentaris.
Desfasado retrato movido de la convulsa España de los 70. Hoy todo ha degenerado aún más, se llama fascista a quien no piensa como tú. Una palabra ya vacía de contenido que han conseguido que pierda todo su terrible significado.
Un abrazo.
Que tal Ricard!
Pues parece que hay quien sigue anclado en el pasado. A veces las redes sociales son un buen termómetro de como esta el personal, se leen cosas que de verdad deberían preocuparnos...
Saludos!
Pedro: No te falta razón cuando dos que piensan exactamente lo contrario (en apariencia) se tachan mutuamente de fascistas con total alegría.
Fran: Si nos guiamos por las redes sociales parece que estemos en mitad de una fractura social de resultados imprevisibles. También sirven para medir la estupidez humana, que va camino de rebasar los límites conocidos.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada