Han passat nou anys de la radical "Holy Motors" i Léos Carax sembla haver-se tornat una mica més civilitzat i signa, amb "Annette", un drama matrimonial que recupera un argument clàssic: tots dos treballen al món de l'espectacle, ell fent monòlegs i ella cantant òpera; tot es torça quan ell perd el favor del públic.
Però un film de Carax no pot ser del tot convencional. És un musical cantat (cortesia dels Sparks; recordem que el director ja havia flirtejat amb el gènere en una escena de "Holy Motors") en què surrealisme, tragèdia i poesia planen sobre una narració a estones apassionada, de vegades estranya, sempre sorprenent.
2 comentaris:
Si algo hay que agradecer a Carax es que no duda en buscar nuevos caminos, pero su creatividad resulta controvertida y no me extraña que haya división de opiniones ante sus trabajos.
Es un director interesante y dotado pero a veces se le va un poco la mano.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada