Per a "Cortina rasgada" va fitxar dues estrelles del moment, Paul Newman i Julie Andrews. Cap dels dos no sembla gaire còmode en el paper; ell és un improbable científic nord-americà que simula vendre's a l'Alemanya de l'Est per fabricar projectils nuclears. Andrews és la seva nòvia, que se sent molt decebuda perquè desconeix que la veritable intenció del xicot és aconseguir informació d'un projecte paral·lel dels comunistes. Tot i que no tardarà gaire a descobrir la veritat, ens trobem mentrestant amb un esquema típic de fals culpable.
Els separa la incomprensió:
Reconciliació final:
Evidentment, la gràcia de la trama radica primer en la possibilitat que els soviètics descobreixin l'engany i, després, en la fugida de la parella perseguits per tota la policia de la República Democràtica Alemanya.
"Cortina rasgada", més enllà de les seves virtuts i els seus defectes, il·lustra com poques de les pel·lícules de Hitchcock el seu calculat estil visual, que podria ser l'equivalent cinematogràfic de la línia clara d'Hergé. A més, les aventures de la parella protagonista en un país estranger i la presència d'un científic alemany que sembla el professor Tornassol accentuen aquesta associació amb els àlbums de Tintín. D'altra banda, el film conté almenys dues seqüències memorables: el molt ardu assassinat de Gromek a mans del científic i una resistent (escena que preludia la igualment treballosa recuperació de l'agulla de corbata dels dits d'un cadàver ficat en un camió de patates a "Frenesí"), o la fugida en un fals autobús de línia escortat per policies de l'Est (el suspens de l'escena resulta de la proximitat de l'autobús de veritat, cada vegada més a prop a causa d'algunes parades no previstes).
"Topaz" adapta una popular novel·la de Leon Uris i acompanya un espia avorrit amb problemes matrimonials (l'inexpressiu Frederick Stafford) de Nova York a París passant per Cuba, a la recerca d'evidències sobre la instal·lació al país caribeny de míssils soviètics (no gaire original, l'argument). No és un títol especialment brillant però el robatori d'uns documents a Nova York està descrit amb el característic domini del suspens i tota la part de Cuba, amb una infiltrada que fa una funció similar a la de la Ingrid Bergman d'"Encadenados", resulta quasi romàntica; i la mort de la noia, descrita amb un pla zenital, és bella i tràgica alhora.
L'anècdota: La Universal va oferir el paper de la contrarevolucionària Juanita de Córdoba a l'espanyola Teresa Gimpera. Aquí van pensar que Hitchcock la volia afegir a la seva col·lecció de rosses però, finalment, els americans no la van voler precisament perquè buscaven una noia morena, d'aspecte llatí (anaven una mica despistats). Curiosament, qui va obtenir finalment el paper, Karin Dor, era una actriu alemanya.
2 comentaris:
Fa molt de temps que no les he vist, però de la primera recordo els seus decorats (per exemple els del museu, en una època en la qual ja ningú rodava en estudi) i de "Topaz", el fet que no compta amb cap estrella al seu repartiment.
Una abraçada.
És veritat. Al Hitchcock dels seixanta no li portaven sort els repartiments de luxe; ni Paul Newman, ni Julie Andrews, ni Sean connery a "Marnie" van aconseguir salvar els films del fracàs. Tot i que inicialment també volia a Connery per al protagonista de "Topaz", sembla que va voler provar cares noves -potser per això li van fer una prova a la Gimpera-; però tampoc no va funcionar. "Frenesí", també amb actors poc coneguts, va anar una mica millor.
Les interpretacions, en qualsevol cas, no són res de l'altre món, tret del cas de John Vernon, que està perfecte fent de cubà a "Topaz".
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada