"Harakiri", dirigida per Masaki Kobayashi el 1962, se centra en la tradició samurai del suïcidi ritual, el seppuku, que consisteix bàsicament a obrir-se el ventre amb una espasa curta i, d'aquesta manera, passar a millor vida amb honor (però amb mal de panxa).
Al film de Kobayashi, ambientat al segle XVII, els samurais es moren de gana després que el shogun hagi acabat amb les lluites internes entre senyors de la guerra, inaugurant un període d'una pau que els resulta letal als nombrosíssims mercenaris. De manera que "Harakiri", estructurada com una successió de flash-backs, és com un western crepuscular a la japonesa, en què els herois estan cansats i s'enfronten a un món que els és hostil. Podríem fins i tot estar parlant d'un equivalent del "Sin perdón" d'Eastwood, ja que es tracta, sens dubte, d'un film de samurais, amb una impactant lluita a espasa al final (que Tarantino devia tenir força present quan va fer "Kill Bill"), però, a la vegada, qüestiona tot el seu sistema de valors, posant en evidència la buidor de la parafernàlia que rodeja els actes dels guerrers i que alguns d'ells són realment valerosos però la majoria només són uns impostors sense honor ni sentit de la justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada