Després dels vampirs de "Sólo los amantes sobreviven" (2013), Jim Jarmusch s'atreveix amb els zombis a "Los muertos no mueren" (2019).
Desconec si Centerville (a la vora de Cleveland, a jutjar pels diàlegs) existeix de veritat, com els altres paisatges de les seves pel·lícules. En qualsevol cas, resulta un plausible poblet de l'Amèrica rural, que conté tots els escenaris escaients: una gasolinera on venen de tot, un diner, un motel, l'oficina del sheriff, un correccional i una funerària.
La funerària és important; com ho és el cementiri. Perquè un desviament de l'eix de la Terra, provocat presumptament pel fraking al Pol Nord, fa que els morts ressuscitin. I, com és de rigor, es mengin els vius. Tot i que el record de les seves vides passades farà que aquests zombis tinguin altres aficions: els zombis nens assalten una botiga de llaminadures; altres recuperen els seus mòbils i busquen cobertura... De manera que el film de Jarmusch és clarament una al·legoria, amb missatge ecologista, sobre la buidor de la societat de consum. Tot i que, per damunt de tot, és un divertiment que reuneix els característics personatges hieràtics i impertorbables, interpretats per un elenc fidel al director: Bill Murray (qui, si no?) és el lacònic sheriff local, a qui acompanyen Adam Driver i Chloë Sevigny; Tom Waits (un paio que viu al bosc i ho observa tot des de la distància), Steve Buscemi, Rosie Perez, Iggy Pop (fa de zombi, què si no?) o Tilda Swinton, la peculiar directora de la funerària, seguidora del bushido (com el protagonista de "Ghost Dog") i molt hàbil amb la katana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada