Després de "La cruz de hierro" -un altre fracàs de taquilla-, Sam Peckinpah va abordar un projecte impersonal que, si més no, va fer calés. "Convoy" (1978) reunia Kris Kristofferson i Ali MacGraw en una pel·lícula d'aventures o western contemporani en què els herois no van a cavall sinó que condueixen camions i s'alien per ajudar Ànec de Goma en el seu enfrontament amb el sheriff Boca de Cotó (Ernest Borgnine). Els antagonistes evolucionen de l'odi inicial a una certa admiració mútua, la qual cosa els agermanaria amb altres herois peckinpahians.
És una pel·lícula curiosa i sens dubte entretinguda però, com dèiem, menys autèntica que treballs anteriors del director. Segons la llegenda, Peckinpah va estar borratxo tot el rodatge i el seu amic James Coburn, director de la segona unitat, seria el responsable vertader de la realització.
Peckinpah va tardar cinc anys a tornar a dirigir. "Clave: Omega" (1983) seria el seu darrer treball abans que morís l'any següent víctima d'un infart.
És un thriller de conspiració i de suspens no especialment memorable però que reuneix els trets més característics de l'obra del director. Un locutor de televisió (Rutger Hauer) rep l'encàrrec del cap de la CIA (interpretat per Burt Lancaster) de vigilar i desemmascarar els seus amics, presumptes agents de la KGB. De manera que haurà de trair la seva amistat per demostrar que són traidors al seu país (o no). La trama, extreta d'una novel·la de Robert Ludlum (conegut pels llibres sobre Jason Bourne) és alambinada i no gaire versemblant; Peckinpah resol l'encàrrec amb un muntatge enginyós i moltes seqüències al ralentí. Destaquen, en qualsevol cas, la visió d'un món orwellià, on tothom espia tothom, i el personatge de l'espia venjatiu Lawrence Fassett, interpretat per John Hurt, mort ara fa uns dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada