"Plemya" (Miroslav Slaboshpitsky, 2014), també localitzable pel seu títol en anglès "The Tribe", és un film ucraïnès insòlit sobretot per ser l'únic en la història del cinema dialogat íntegrament en el llenguatge dels sord-muts sense cap mena de subtítols que puguin orientar la resta dels mortals.
Tal vegada una excentricitat, tot i que cal reconèixer que l'argument se segueix prou bé, en la seva senzillesa i contundència.
Filmada excusivament en plans-seqüència sempre generals, alternant la posició fixa de la càmera amb els travellings de seguiment, "Plemya" ens introdueix en l'univers enrarit d'una residència per a adolescents sord-muts que dediquen les seves hores lliures als robatoris i a lucrar-se amb la prostitució de dues de les noies residents. A part dels signes, la violència és l'altre llenguatge que funciona al film i que condueix a un final terrible, propiciat paradoxalment per la irrupció de l'amor -o l'enamorament, millor dit- en el si de la precoç organització criminal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada