dijous, 2 de febrer de 2017

MÚLTIPLE


A "Múltiple" (2016), M. Night Shyamalan reincideix en el gènere terrorífic i retroba el favor del públic. És un film més ambiciós que "La visita" (2015) i, com en aquest, aconsegueix generar atmosfera i suspens, afegint-hi l'elegància dels títols de la seva etapa daurada. L'escena inicial, planificada amb precisió i intel·ligència, jugant amb el fora de camp, és prova suficient que el director conserva tota la seva saviesa narrativa. Els flash-backs de la protagonista (Anya Taylor-Joy, l'adolescent calvinista de "La bruja") quan era petita són impecables en la seva sobrietat i estan perfectament acoblats en el conjunt d'una història certament inquietant sobre un paio amb personalitat múltiple (James McAvoy broda un paper per al lluïment).

De tota manera, el film empal·lideix si el comparem amb les obres mestres del director (que repassaré en un proper post), tot i la voluntat evident d'enllaçar amb la millor etapa de la seva carrera: llargues escenes de diàleg en què els personatges reflexionen sobre la seva naturalesa, els flash-backs que revelen un trauma, com a "Señales", o la picada d'ullet final a "El protegido".

Fixeu-vos en els seus ulls... He dit els ulls!

4 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Tras su larga travesía del desierto (aunque "La visita" es un film aceptable) Shyamalan recupera el poso de sus mejores esencias y devuelve la ilusión al aficionado con este ejercicio de estilo en el que se dan cita dos espíritus atormentados. Ah, pillín esa imagen sensual de Anya Taylor-Joy, una actriz cuyo escultural cuerpo pudimos apenas vislumbrar en "La bruja" y que habla perfectamente el castellano, de ahí a que parli catalá sólo queda la punta de un zapato. Por mi parte, sigo practicando con un programa de ordenador.

Un abrazo.

miquel zueras ha dit...

Ha, ha! M´ha costat però he mirat el ulls de la noia, hauria de possar-se una d´aquelles samarretes amb el text: "Estoy aquí arriba".
M´agradat "Múltiple" (Ja estàn preparant la secuela, per cert) encara que tinc preferència per dues pel.lícules menors d´aquest director: "La visita" i, sobre tot, "El incidente", potser perque m´agraden força aquestes trames on l´amenaça -la natura en aquest cas- no està ben definida, és molt més inquietant.
Salut!
Borgo.

pons007 ha dit...

Aquesta la vaig apuntar a la llista, des de que vaig veure The Newsroom em fa gracia trobar-me en McAvoy

PS: Si, a mi també m’ha cridat l’atenció els ulls de l’Anya, dos m’ha semblat.

ricard ha dit...

Pedro: Sin duda hemos recuperado a Shyamalan, aunque esta película me ha parecido menos redonda que sus títulos de oro ("El sexto sentido", "El protegido", "Señales", "El bosque"). Interesante tu aportación sobre la un tanto perturbadora Anya Taylor-Joy.

Borgo: M'agrada que reivindiquis "El incidente", un títol no gairé estimat (com "La joven del agua") però força inquietant en el seu plantejament i amb moments tan impactants com el suïcidi dels paletes. Tot i que em va semblar que no sabia com fer-la acabar.

pons007: Sens dubte McAvoy és un dels millors actors del moment.

Celebro que també us hagin impactat els ulls ;)

Una abraçada.