diumenge, 22 de novembre de 2015

SPECTRE


Daniel Craig (acompanyat per dues noies -o no tant- d'autèntic luxe: Monica Bellucci i Léa Seydoux) i Sam Mendes (director), repeteixen a "Spectre", un Bond ansiós de compendiar i recapitular els elements més característics de la sèrie, començant pel seu dolent més emblemàtic, el Blofeld que inspirava el Doctor Maligne enemic d'Austin Powers i present en almenys altres quatre títols (*).

El protagonista, doncs, enfrontat als seus fantasmes, com se suggereix des de l'espectacular pròleg a Ciutat de Mèxic, un escenari que és novetat, com passa amb Roma, però que conviu amb d'altres més familiars: una clínica molt moderna al cim d'una muntanya dels Alps -com la que apareixia a "007 al servicio secreto de su Majestad"- o un quarter secret encara més modern ocult en el cràter d'un volcà extint. També hi ha una seqüència de seducció en un tren, a l'estil de "007 Casino Royale" i múltiples referències a "Skyfall". I un sicari tan ferm com indestructible que ens recorda el Tiburón de l'etapa Roger Moore, tot i que tinc els meus dubtes que anticipi una nova infantil·lització d'una nissaga que cada vegada gira més sobre si mateixa i els seus mites a la recerca d'una catarsi definitiva que serveixi per tancar el cercle inaugurat fa més de cinquanta anys; si és que això no ha passat ja a "Spectre" (però no us vull aixafar el final).

(*) Així doncs, cinc han estat els Blofeld cinematogràfics (amb o sense cicatriu): Donald Pleasance ("Sólo se vive dos veces", 1967), Telly Savalas ("007 al servicio secreto de su Majestad", 1969), Charles Gray ("Diamantes para la eternidad", 1971), Max von Sydow ("Nunca digas nunca jamás", 1983) i Christoph Waltz ("Spectre", 2015). A "Desde Rusia con amor" (1963), "Operación Trueno" (1965) i "Sólo para tus ojos" (1981) només li sentim la veu.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Jo li he posat un 6/10, sobretot la escena del principi està bé, llavors cap al final on no para de ficar-se descaradament a les trampes del dolent ja no em va convèncer tan… Res, res, com Casino Royale encara cap.

Christoph Waltz! Esperava alguna cosa més èpica d’ell. Pobre home, crec que viurà per sempre eclipsat pels seus propis dos treballs amb en Tarantino.

I quina pila de referències a altres pelis Bond! No m’estranya que se’ls hi hagi allargat una mica la peli.

I què opines sobre Idris Elba fent de Bond? M’hauré equivocat, però que coi, jo dic que si, hem vingut a innovar.

ricard ha dit...

Bé, que el Bond es fiqui en les trampes del dolent no és cap novetat. Però, sí, jo també prefereixo "Casino Royale".

Sobre Christoph Waltz: Estem d'acord, l'ombra projectada per Tarantino sobre la figura d'aquest actor és molt, molt allargada.

I, finalment, jo no acabo de veure a l'Idris Elba en el paper. Però això no vol dir res; tampoc no l'hi veia, a Daniel Craig, i guaita. D'altra banda, si ja tenim un president dels Estats Units afroamericà, per què no un James Bond afrobritànic?

Salutacions.