diumenge, 20 de setembre del 2015

MISIÓN: IMPOSIBLE. NACIÓN SECRETA


El darrer lliurament de la nissaga sobre Ethan Hunt i els seus secuaços està dirigit per Christopher McQuarrie. Tom Cruise ha confiat en ell tot i el fracàs de la seva col·laboració anterior a "Jack Reacher". En realitat, McQuarrie té més experiència com a guionista; no es va prodigar gaire després del mític llibret de "Sospechosos habituales" (1995) però, darrerament, ha treballat molt per a Cruise, fent els guions de "Valkyria" (2008), l'esmentada "Jack Reacher" (2012) i "Al filo del mañana" (2014).

Sigui com sigui, "Misión: Imposible. Nación secreta" és tan competent com els anteriors episodis i fidel als paràmetres jamesbondians ja presents a "Misión: Imposible. Protocolo fantasma". No falta una persecució en moto certament vertiginosa ni una antagonista femenina d'intencions ambigües i físic encisador (Rebecca Ferguson); i el moment glamurós de rigor transcorre a l'òpera de Viena enmig d'una representació de Turandot, i el "Nessun dorma" serveix de fons musical per a una escena potser menys brillant però quasi tant hipnòtica com les d'"El padrino III" o "El hombre que sabía demasiado", que també juguen amb els punts de vista i el soroll de l'orquestra ofegant els trets d'un tirador ocult en les ombres del teatre.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb la quarta em vaig tornar a reconciliar amb la saga després del desastre de la dos i la tres, per tan aquesta caurà un dia o altre.

Pedro Rodríguez ha dit...

Resultona entrega de esta popular saga. Con un contenido arco dramático y un atinado ensamblaje de cada secuencia de acción (rebosantes de piruetas, acrobacias y gadgets), "Misión Imposible: Nación Secreta" se impone como una interesante mezcla de de acción y coherencia narrativa, dejando claro que, cuando hay ingenio, el menoscabo del cine de entretenimiento carece de sentido. Mi preferido es el film seminal firmado por De Palma, pero el director italoamericano es un genio de imposible correspondencia en estos morteciones y mediocres tiempos.

Un abrazo.

ricard ha dit...

pons007: Atès el teu nom, imagino que et va agradar el gir jamesbondià.

Pedro: Estoy de acuerdo contigo en que no cabe menospreciar este tipo de películas que sirven al noble propósito de entretener al respetable, máxime cuando, como en el caso presente, están resueltas con ingenio y brillantez formal. En cuanto a De Palma, lamentemos su silencio.

Un abrazo.