dijous, 24 de setembre de 2015

EL HOMBRE DE MIMBRE


Un policia de Scotland Yard molt beat viatja a una illa per investigar la desaparició d'una noia adolescent. El llogaret és pintoresc i els seus habitants alegres i amb cara de salut; però no es pot pas dir que siguin gaire hospitalaris, tot i que la filla de l'amo del pub (Britt Ekland) s'esforci per alliberar l'inspector del pes de la virginitat tot dansant nua a la llum de la lluna com en un dels ritus pagans que sovintegen a l'illa.

"El hombre de mimbre", dirigida per Robin Hardy l'any 1973, és una pel·lícula d'horror però alhora molt divertida, insòlita per la seva càrrega eròtica, per l'alegria amb què mostra un ideari radicalment oposat al cristianisme -que és presentat com una religió castradora- i, sobretot, pel seu final sorpresa. El mèrit és del guionista, Anthony Shaffer, que venia d'escriure els llibrets de títols tan memorables com "La huella" i "Frenesí" i aquí es va inspirar en una novel·la de David Pinner. No podem oblidar la composició inquietant de Christopher Lee ni l'atractiva presència de Diane Cilento, Ingrid Pitt o l'esmentada Britt Ekland.

L'any 2006, Neil LaBute va rodar-ne un remake sense cap gràcia, protagonitzat per Nicolas Cage.

I l'home es resisteix, tu!

6 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Así me gusta, que salpimentes de vez en cuando el blog con algún fotograma (en este caso una imagen gif) torrido y celebremos el amor y la lujuria. Te confieso sólo el sexo me gusta más que el cine, a lo que también ayudó las pellas que hacía saltándome las catequesis para ver en el barrio películas guarrillas.

Magnífico -y por momentos delirante- film de culto británico con un sorprendente giro final.

Un abrazo.

ricard ha dit...

A mí también me gustan el sexo y la buena vida. Alguien dijo: Quien ama la vida, ama el cine. Y es verdad. Y, además, así nos cargamos el tópico según el cual todos los cinéfilos son unos aburridos.

Ya iré colgando alguna imagen guarrilla de vez en cuando, aunque tampoco me gusta abusar. El gif de Britt Ekland lo pedía a gritos.

La película resulta muy divertida, con ese policía vírgen horrorizado ante las orgías que se montan los isleños.

Un abrazo.

Ca ha dit...

Pel.lícula interessant tot i que jo esperava més quan la vaig veure a un festival de cinema a l'aire lliure fa no gaire temps, per cert. He de dir que vaig anar acompanyat per un grups d'amics i amigues relativament aficionats al cinema i tots i totes varen quedar encantats. Respecte a la primera frase de l'anterior comentari de l'autor del blog he de dir: i qui no?. L'Ekland també protagonitza un luxuriós moment a altra obra de culte del cinema anglès com és "Asesino Implacable" (he d'afegir que es un gif extraordinari). Salutacions.

ricard ha dit...

Doncs m'has fet agafar ganes de revisar "Asesino implacable", que és, certament, una gran pel·lícula. "El hombre de mimbre" no és un film gaire elaborat visualment i això li resta punts però la gosadia en el seu plantejament i els girs del guió el fan un títol penso que imprescindible per als amants del cinema en general i del fantàstic en particular.

Salutacions.

miquel zueras ha dit...

Una pel.licula insòlita, i molt: una barreja de musical, misteri, erotisme... El recentment desaparegut Christopher Lee deia que fou el seu film preferit. Em segueix agradant molt tot i la seva posta en escena força setentera.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Sí; de fet, el director deia que havia fet un musical. No sabia que fos el film preferit del gran Christopher Lee.

Salut!