Un jove de bellesa immarcescible (Terence Stamp, qui acabava de rodar amb Fellini "Toby Dammit") passa uns dies a casa d'una família burgesa de Milà i provoca en els seus membres (inclosa la criada) una commoció de conseqüències extraordinàries. Tot això, explicat sense gairebé diàlegs, amb música d'Ennio Morricone i de Mozart (el Rèquiem).
Pasolini ha depurat el seu estil fins a l'abstracció i aconsegueix amb "Teorema" (1968) una obra radical i suggerent, lúcida i enigmàtica, en qualsevol cas bellíssima, una obra mestra paradigma de la revolució que va voler significar el cinema d'autor a la dècada dels seixanta.
2 comentaris:
Una vez más, Pasolini crea polémica con un film en el que como siempre no sale bien parada una burguesía que, despojadas de lo "sagrado", sus vidas se ven invadidas por un insoportable vacío existencial. Por cierto, envidio al tipo al que le van oliendo la bragueta todas las mujeres de la función, incluido el perro, con el que se nota una irresistible tensión sexual.
Un abrazo.
¡Jajaja, no me acordaba del perro!
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada