dilluns, 24 d’agost de 2015

JERSEY BOYS


Ja fa temps que Clint Eastwood es limita a dirigir biopics o quasi-biopics: "Invictus" (Nelson Mandela), "J. Edgar" (Hoover) o "El francotirador" (Chris Kyle).

"Jersey Boys" (2014), sobre la figura de Frankie Valli i els Four Seasons, no és una excepció. La crítica va ser força severa amb aquesta història sobre els músics italoamericans autors d'èxits de la música pop com "Sherry", "Walk Like A Man" o "Can't Take My Eyes Off You". Bé, jo mateix vaig dir en alguna ressenya anterior que la filmografia d'Eastwood no passava el seu millor moment però, a falta de veure "El francotirador", crec poder afirmar que "Jersey Boys" és el seu film més notable des de "Gran Torino". No té l'energia narrativa d'un Scorsese però sap definir amb concisió d'arrel clàssica l'origen i evolució dels personatges. I, com que Eastwood és un gran melòman, ens permet escoltar les cançons i ens fa partíceps de l'emoció d'uns anys irrepetibles per a l'evolució de la música popular; de manera que la música ocupa el centre del film, com era lògic, però sense perjudicar-ne l'apartat dramàtic.

Ara bé, després de veure les transformacions dels actors quan es fan grans i després de l'experiència de "J. Edgar", li diem a Estwood: si et plau, fot fora d'una vegada el maquillador!

4 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Con renovadas energía, también yo he estado unos días de vacaciones aquí al lado en la playa de Matalascañas... pero yo sí que cargué con el móvil y una tablet.

En fin, "Jersey Boys" es un film creado a través de la pura nostalgia que Eastwood hizo sólo para él con una banda sonora que no me dice nada, un argumento ramplón, tedioso, y un diseño deproducción, eso sí, aseado. Es en realidad, teatro filmado y a mí el teatro, como ya he comentado en múltiples ocasiones (La Venus de las pieles, último ejemplo) no me gusta.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Yo viajé al interior de la Península, por la zona de Castilla-León.

Bueno, ya digo en el post que no es Scorsese. Pero me creí a los personajes y la música me gustó.

Un abrazo.

David ha dit...

Me parece que podía haber estado mucho mejor. Hablamos bastante de la peli en el bloc de Josep. Por si te interesa: Aquí .
Un saludito.

ricard ha dit...

Desde luego, a Eastwood se le puede y debe pedir más.

Sobre tu larga discusión en el Bloc de Josep, romperé una lanza a tu favor: si los protagonistas son italoamericanos, y el film insiste bastante en dicho detalle, que las mujeres salgan malparadas y los negros brillen por su ausencia me parece coherente.

Saludos.