dijous, 27 d’agost de 2015

ME ENVENENO DE AZULES


El cicle de cinema espanyol que ofereix la 2 ens permet recuperar títols francament curiosos, com aquesta pel·lícula de títol molt poètic (i és que està tret d'un poema) que el cineasta més o menys maleït Francisco Regueiro va dirigir l'any 1969 amb el protagonisme de Junior, que era un cantant pop molt famós a l'època.

Tot i que Junior apareix a totes les escenes, i sense camisa en diverses ocasions, sembla poc probable que les seves fans connectessin amb un film amb vocació d'art i assaig i sense cançons pop en la banda sonora, copada per la Setena Simfonia de Beethoven.

"Me enveneno de azules" ens avisa constantment que ens trobem davant d'una història "moderna": el jove protagonista, que viu en una deriva permanent, acaba de tornar de París, i cal suposar que va viure els successos del maig del 68; si més no, s'enyora i llegeix revistes sobre la Nouvelle Vague; mentrestant, la televisió retransmet l'arribada de l'home a la Lluna. L'argument presenta el conflicte generacional i l'opressió capitalista mitjançant una situació radical que podem llegir en clau metafòrica: Junior tenia una nòvia (Charo López) que li ha estat arrabassada per son pare, de qui sabem que va sobrat de diners (Antonio Casas, el protagonista de "Nunca pasa nada"). Mentrestant, el germà fa una pel·lícula en què vampiritza la noia i la seva relació fallida.

El problema és que el guió no va més enllà d'aquesta idea, no hi ha una estructura equilibrada ni diàlegs amb contingut, i el film esdevé una successió inacabable d'escenes irrellevants en què Junior es limita a posar careta de pena mentre el director sembla voler imitar Antonioni. La càmera es mou constantment, com provant d'aportar el dinamisme que no es troba en el llibret; però cal reconèixer que l'estratègia visual i, sobretot, la creativa fotografia de José Luis Alcaine, allunyen el film dels pobres estàndards del cinema espanyol del seu moment.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Francisco Regueiro fue un tipo peculiar, un director amante de las variantes temáticas, capaz de firmar este drama apenas resultón y decir adiós con una comedia esperpéntica, "Madregilda"...Pero que su mejor película es "Amador" (1964) la pequeña odisea de un asesino por distintos lugares de la geografía nacional e interpretada de forma pluscuamperfecta por el francés Maurice Ronet.

"Me enveneno de azules" es un film sobre el deseo incontenible y las relaciones interpersonales destructivas, un libreto simplón rodado con frialdad, una fastuosa luz cortesía de José Luis Alcaine y, ¡sorpresa!, Junior no desentona en un papel apenas esbozado. He visto casi toda la filmografía de Regueiro y sólo el film apuntado anteriormente no ha envejecido en exceso.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Estoy abrumado por tu amplio conocimiento de la filmografía de un director más bien maldito y para mí casi desconocido. Me apunto la de "Amador" (con algo de suerte, podremos verla en el estupendo ciclo de cine español de la 2).

Cierto que Junior no desentona; tampoco se le exige mucho. Y coincidimos en que la fotografía es excelente.

Un abrazo.