dissabte, 26 de març del 2011

PA NEGRE


Després del reconeixement obtingut en el seu debut cinematogràfic "Tras el cristal", l'any 1987, la carrera d'Agustí Villaronga havia esdevingut més aviat erràtica. L'èxit espectacular de crítica i públic obtingut per "Pa negre", adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor, el deu haver sorprès, sobretot tenint en compte que ja havia fet un títol bastant similar: "El mar" (2000), que també tenia Roger Casamajor de protagonista i passava als anys quaranta en un sanatori de tuberculosos (l'àvia de Villaronga va morir en un d'aquests centres, a Terrassa).

A "Pa negre", un film sòlid però no pas espectacular, Villaronga té l'avantatge no gaire habitual de disposar d'un protagonista infantil, Francesc Colomer, que broda el seu paper d'espectador d'un món ple d'ombres que no arriba a entendre, fins que haurà d'obrir els ulls a una realitat trista i miserable on els ideals de què li parlava son pare resten enterrats i els vius s'esmercen només a seguir-ho estant.

16 comentaris:

Javier Simpson ha dit...

Esta sí que la quiero ver, cuanto antes mejor. Creo que no será otra de esas hechas aquí de las que no hay por donde cogerlas. Buen comentario, ricard. Un saludo.

ricard ha dit...

Tiene una buena historia y está bien hecha, aunque después de tanto premio me esperaba algo más.

Verás que he empezado mi serie sobre Brian De Palma. Después de la polémica (de buen rollo) a raíz de la entrada de "Cisne negro", espero que comentes alguna de las entradas. Gracias de todos modos.

kweilan ha dit...

A mi em va agradar.

Anònim ha dit...

ES UNA BONA PELICULA,TE BON GUIO,I UNS ACTOR ENTREGATS,LA DIRECCIO AMB NERVI I FINS I TOT AMB RABIA,OJALA TOTES FOSIN AIXI...
RESPECTE EL "MAR" HAN SEMBLAR RECORDAR QUE NO HAN VA FER NI FRED NI CALOR,LA REVISARE.
JUGAMT AMB BCN.

Sandra Mantas ha dit...

Jo estic d'acord amb tu, "Pa negre" està ben feta, molt ben interpretada (a mi Laia Marull em va semblar molt sobreactuada, la resta brillants) però no deixa de ser una bona pel.lícula sense més. ës potser el film menys arriscat de Villaronga i que vols que et digui, jo prefereixo els altres. Salutacions.

Javier Simpson ha dit...

No lo había visto, el post de De Palma. En cuanto lo lea te digo algo...

Mònica ha dit...

M'agrada que una pel·lícula en català estigui a la primera línia d'actualitat.
Per cert! espectacular l'acollida del film en DVD a través del diari ARA.

Salutacions! :)

Mario Salazar ha dit...

A mí me agradó mucho la película, es mi próxima reseña, me parece que es redonda y no deja cabos sueltos, también trata las bajezas humanas y no levanta estatuas sino muestra seres humanos, unos muy despreciables en un mundo en que ese niño ha de sentir una gran desilusión porque una buena vida no se gana de la forma que lo hacen los protagonistas, por esa muestra me parece una buena película que se enfoca en contar una seductora historia sin romanticismos pero con buen pulso. Un abrazo.

Mario.

El veí de dalt ha dit...

A mi la pel.lícula em va convèncer, que és el millor que es pot dir d'una peli d'època.

ricard ha dit...

Amb més o menys entusiasme, sembla que tots estem d'acord en què es tracta d'una bona pel·lícula.

I que hagi ajudat a posar encara que només sigui una mica de moda el cinema en català, doncs també està bé

Gerry ha dit...

No està malament la pel·lícula, però jo crec que no n'hi ha per tant, per guanyar el Goya i tants premis. Per mi Buried (l'altre candidata al Goya) és, amb bastants espectes, molt millor que Pa Negre.

ricard ha dit...

He de reconèixer que, a mi, també em va agradar més "Buried". Però "Pa negre" és més "premiable".

Jordicine ha dit...

A mi em va agradar força. Per sort, no és una pel·lícula més sobre la Guerra Civil. L'únic 'però' és que em va donar la sensació que tots els nens parlaven com universitaris. Em serveis que fossin llestos, donades les circumstàncies, però semblaven literats. Malgrat tot, molt bona peli, per sobre de la mitjana. Salut!

ricard ha dit...

Això que els nens parlin com si fossin adults és un defecte habitual a moltes pel·lícules espanyoles i catalanes; però, en aquest cas, no ho vaig trobar tan obvi. Gràcies pel teu comentari.

Jenny ha dit...

Fa poc que vaig veure aquesta pel·lícula i trobo que està molt ben feta i ben interpretada. És sens dubte un gran pas pel cinema català.
Per cert, és la primera vegada que em passo pel teu blog i t'he de felicitar perquè trobo que és genial! Ja et segueixo :)

ricard ha dit...

Doncs moltes gràcies i benvinguda.