diumenge, 6 de febrer de 2011

EL PASTEL DE BODA


Les pel·lícules que transcorren durant un casament són sempre cinematogràficament estimulants (en la ficció i en la realitat, m'atreveixo a dir). La reunió d'un grup divers de persones al voltant d'una celebració que propicia algunes desinhibicions, ofereix als guionistes la possibilitat de compaginar el retrat sociològic amb múltiples situacions que van des de la comèdia pura i simple al drama, passant per la comèdia romàntica o la sàtira.

A "El pastel de boda" (2010) Denys Granier-Deferre (fill d'en Pierre Granier-Deferre) treu el màxim partit del casori en una església de poble de dos fills de la burgesia de províncies, les famílies dels quals no se suporten. Els elements de la trama no són pas originals: no hi pot faltar un secret de família, algunes desavinences entre els nuvis, la subtrama dels concos que busquen parella a l'hora del ball, la rivalitat entre les famílies polítiques que propicia constants rèpliques enginyosament malèvoles... Però Granier-Deferre fill juga hàbilment les seves cartes: "El pastel de boda" s'alça sobre diàlegs brillants i jocs de mirades, la lleu trama funciona com un rellotge suís i la història d'amor entre els més veterans de la funció (Danielle Darrieux, Jean-Pierre Marielle) resulta prou entendridora. En fi, novament el cinema francès demostra la seva bona salut i l'eficàcia de les seves comèdies.

Menció final per a la núvia, la meravellosa Clémence Poésy, a qui ja havíem vist a "Escondidos en Brujas" i tornem a retrobar a "127 horas", de Danny Boyle (proper post, esteu avisats).

Clémence, mon amour.